LA DIRECCIÓ CORRECTA

L’independentisme necessita un Congrés Nacional, on es reuneixin totes les formacions que segueixen defensant un Estat català lliure, sobirà i independent. Aquest Congrés Nacional independentista és imprescindible, urgent i representa la única opció que té el país per alliberar-se del jou espanyol.

El talent i les bones idees hi són presents en tots els partits independentistes. També hi ha els lideratges potencials. Hi ha gran capacitat organitzativa i una energia que neix de la veritable estima al país. Però en aquest independentisme també hi ha una greu manca de recursos econòmics, contactes i complicitats que es desaprofiten, oportunitats perdudes i un cada vegada més gran sentiment de derrota i frustració,  amb la certesa de que es lluita contra enemics massa poderosos com per plantejar batalles amb garanties de poder, ni tant sols, lluitar-les.

Tothom que hagi estat involucrat en alguna de les organitzacions independentistes que en els últims temps hagi intentat reeixir políticament, sap de què parlo. Tots els dirigents d’aquestes formacions són conscients del que dic, i hi estan d’acord. Ho puc afirmar i ho afirmo perquè els conec a tots. I tots em coneixen a mi i saben que no menteixo.

El perill més gran en aquests moments és creure que una sola d’aquestes formacions té futur per si sola, en una Catalunya sotmesa cada dia més profundament per l’autonomisme col·laboracionista. Entenc perfectament que cada membre d’aquestes formacions cregui que la seva té raó, que els seus postulats són correctes i que defensa idees lògiques i sensates que portarien Catalunya a la independència. I ho entenc perquè és cert. El problema no és aquest. Tenir raó ja no és el problema. La qüestió és que una de cada mil vegades, David aconsegueix vèncer Goliat. En la resta d’ocasions, David és esclafat sense pietat i escarnit sense remordiment. El Congrés Nacional Independentista hauria de convertir aquest independentisme de partits joves i petits, units per una vegada, en un Gòlem capaç de derrotar el Goliat botifler.   

El Congrés Nacional Independentista ha de ser una realitat ben aviat i ha de significar el moment fundacional d’una unió en la necessitat. No es pot demanar a ningú que renunciï a la seva marca, ni als seus estatuts, ni a la seva dinàmica interna, si no vol. Però si que s’ha de valorar la possibilitat de poder vestir una eina conjunta en nom de la independència de la Nació, ara que la victòria dels pactistes espanyols és tant clara. Com a independentista, amb una llarga experiència en aquest món d’activisme ben intencionat, de política amateur, d’iniciatives interessants però sempre dèbils i perdudes, però també com a coneixedor de la malaurada historia del país, puc assegurar que la desídia i el recolliment poden afectar de manera greu una gran part d’aquest independentisme resistent, si no s’actua amb fermesa i generositat en la direcció correcta.

A la guerra s’hi va amb els germans, per molt poc que t’hi facis. Encarar els conflictes amb l’estratègia d’anar-nos fent petits, és un regal extraordinari per als nostres enemics comuns. Actuem amb valentia. Enfrontem-nos amb les nostres petites diferències. Construïm el Gòlem de la victòria, que sigui una riuada s’emporti per davant tota la brutícia autonomista.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s