Gràcies regidora Sílvia Orriols.

Catalunya és un país ocupat de totes les formes possibles. Només pot negar-ho un colon o un inconscient. La llengua pròpia del país perd desenes de milers de parlants cada any. La cultura catalana sembla ocupar un espai minvant d’invisibilitat folklòrica, sota l’aclaparadora prominència de cultures foranes. Els valors propis de la catalanitat, aquell conjunt de principis morals i ideològics distintius del poble català, són posats en entredit i discutits permanentment, no amb l’ànim de perfeccionar-los, sinó amb la intenció de negar-los o abolir-los.

 

A Catalunya se li ha espoliat el passat, se li contamina el present i s’intenta expulsar-la del futur. Els estats castellans i francesos, opressors, lladres i tiranics, han estat l’enemic declarat i conxorxat de la nació catalana des de temps immemorials i continuen, a dia d’avui, pressionant incansablement per a destruir el poble català. Econòmicament i social, Catalunya no podrà suportar massa temps més els despietats envats d’aquests mostres implacables, sense desgastar-se irrecuperablement pel camí. Catalunya ha estat sempre un camp d’assaig pel  totalitarisme, que ha vist en l’estructura política i cívica propia del país un poderós contrapunt de dinamisme i llibertat. Per això s’ha intentat enterrar sota muntanyes de revisionisme malaltís la influència decisiva del poble català en la configuració dels valors i les identitats europees, i des del poder uniformitzador s’han dedicat enormes recursos a eliminar dels catalans el sentit de responsabilitat i transcendència dels efectes que les dinàmiques polítiques del país han transferit a tot el continent. Malgrat tot, i després de segles de terrorífica manipulació, Catalunya segueix essent un vèrtex massa brillant com per a ser ignorat per ningú.

Catalunya està sotmesa a una pressió immigratòria extrema des de fa decades. Aquesta pressió incessant i planificada ha transformat la demografia del país, deixant els catalans d’origen en minoria en la seva pròpia terra. Els immigrants que en un procés d’identificació personal integren la cultura i els valors propis de Catalunya i que passen a formar part, així, de la ètnia catalana, són una minoria que es redueix en cada nova onada immigratòria. Així, la majoria d’immigrants no integren la identitat del país, sinó que viuen aliens a la realitat nacional catalana, sense comprendre-la, sense fer-la pròpia, sense defensar-la, empobrint-la.

La multiplicitat d’ètnies provinents de tots els racons del món que s’instal·len a casa nostra, amb expectatives, cultures i valors estructurals diferents, quan no frontalment oposats als dels catalans, fan inútil qualsevol tractament homogeni del fenomen. La creació de ghettos radicalitzats, societats paral·leles sense cap espai ni voluntat d’integració real, i la proliferació de barris d’altíssima conflictivitat en pobles i ciutats de tot el país són un fet inqüestionable. El fet que Barcelona sigui una de les capitals més colpejades pel caos planificat és una constant històrica que cal aniquilar.

Catalunya viu sota el dictat de la desmemoria, sota la contemporització suïcida amb l’enemic, sota el cínic relativisme del poder corrupte, sota el sàdic totalitarisme dels hipòcrites mundialistes i la incansable metralla d’eufemismes malintencionats, dirigits tots a menystenir i negar la identitat catalana. Que una expressió tant simple i natural com Catalunya Catalana sigui atacada de supremacista constata el pes colossal dels complexos induïts a casa nostra.

Els catalans som encara capaços de construir poder. Un poder real que és manifestació de l’ànima del poble català.  Però semblem haver oblidat com i perquè utilitzar-lo i sobretot com canalitzar-lo amb precisió per fer-lo útil. La insondable i perfida traïció de la classe política al poble de Catalunya en els fets d’octubre de 2017 en són una trista mostra.

Les paraules de la regidora de Ripoll, Sílvia Orriols, en el ple municipal d’investidura de la ciutat bressol de Catalunya, plenes de seny i veritat, han estat estat celebrades per tot aquell que considera l’autenticitat i la coherència com a valors essencials de la vida, i fonamentals i imprescindibles en la pràctica política. El to i el contingut de la seva valerosa arenga relliga la quotidianitat més palmaria i evident d’una nació assetjada amb l’orgull i la memòria d’un poble que conserva l’amor propi i es vol viu i lliure.

Al mateix temps, el discurs de la regidora Orriols porta una càrrega d’evidència que resulta inassumible per aquells que volen sotmetre Catalunya al desordre i al caos. Un discurs que planteja massa questions rellevants i incòmodes per a la classe política dominant, instal·lada en l’eufemisme tragicomic, i s’oposa frontalment a les abominables manipulacions d’algunes organitzacions sectaries, amb comportaments idèntics a aquells que diuen combatre. Unes organitzacions que assetgen el nacionalisme català amb injuries i falsedats, i alhora callen o col·laboren covardament amb els ocupants violents de Catalunya o la misoginia feixista de l’islamisme radical.

El discurs de la regidora independentista és en defensa pròpia. La defensa d’algú que s’identifica plenament amb la història i els valors nacionals de Catalunya, i que lluny de discriminar ningú, obre les portes de la identitat catalana a qui en vulgui participar amb amor i plenitud, amb consciència i respecte. 

El nacionalisme ponderat i serè que representa Orriols és un punt de vista polític, una proposta basica, un full de ruta nacional indefugible i compartit per tots els pobles que es volen plens, lliures i de futur garantit. És també el carril central pel qual haurà de transitar el poble català si vol sobreviure com a nació. El nacionalisme d’Orriols és l’harmonització de la consciència amb la necessitat, del desig amb la pràctica, de la fe inquebrantable amb el treball incorrubtible i amb una forma d’expressar-se sense les cotilles d’un ordre establert per malinterpretar mesquinament conceptes bàsics i universals com autodeterminació, democràcia o pau.

El discurs de la regidora Orriols representa el sentir profund de gran part dels catalans, que de fa massa temps, se senten orfes políticament. Un independentisme  catalanista, nacionalista desacomplexat, enraonat, valent, amb visió de país i idees clares. Els conceptes que s’hi expressen són els fonaments sobre els que s’ha de construir una alternativa política al desori vergonyos que ha capitalitzat el vot dels catalans en la última década, i que ha demostrat una greu falta de coordinació i compromís amb els anhels del poble. 

Una nació que és derrotada pels seus enemics, pot tornar a alçar-se. Una que es trenca des de dins, està perduda. Per això cal promoure les organitzacions nacionalistes que siguin capaces d’entomar el repte de l’independentisme i la defensa de la pàtria de manera realista i urgent. Gràcies regidora Sílvia Orriols.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s