Referèndum sense urnes. País sense Govern.

A mesura que l’estafa del referèndum processista s’albiri amb més claredat, més desesperada i violenta es tornarà la turba d’incondicionals acrítics que l’acompanyen. La incapacitat no ja per assumir l’error sinó per acceptar qualsevol critica per raonable que sigui s’accentuarà proporcionalment a l’evidencia de la pèssima gestió que Junts Pel Si i la CUP han fet de la seva majoria al Parlament. Fa gairebé dos anys de les eleccions on es va prometre fer la independència en 18 mesos. A tres mesos per l’acompliment de la data en que van basar la rectificació i la prorroga de la gestió mediocre i errant del primer any, l’anomenat “referèndum”, podem constatar el clàssic enrariment de l’ambient entre els propis processistes. Les excuses, els eufemismes, les declaracions estrambòtiques marca de la casa o els clars indicis de no s’està preparant cap referèndum són mostres del desconcert amb que s’encara una suposada fita històrica.

A menys de 100 dies per la celebració del suposat referèndum, el Govern de la Generalitat, que suposadament porta un any organitzant-lo, no té ni urnes ni paperetes ni cens ni registre de catalans a l’exterior ni comissió electoral ni observadors internacionals ni campanya electoral ni llei que l’empari ni convocatòria del mateix. En la mentalitat processista i la seva secta de sorruts admiradors, la total absència de qualsevol aspecte real relacionat amb un referèndum a tres mesos de la data fixada és una mostra d’astúcia diligent i discreció maquiavèl·lica, destinada a esquivar el pèrfid estat dels espanyols. La resta del món comença a sospitar, però, que en realitat el referèndum no es farà o es farà en unes condicions que, en cap cas, en permetran l’homologació com a tal. I heus aquí el camí de vergonya i descrèdit que els líders processistes tenen pensat fer recórrer al poble de Catalunya.

La idea bàsica processista per als pròxims mesos, en resum, consisteix en fer veure que es fa un referèndum, plorar i queixar-se davant del món del dolent estat dels espanyols, d’Ada Colau, d’Alfons López-Tena o de la calor sufocant d’aquest estiu per no haver-lo pogut fer millor i fer-se el màrtir llegint els resultats com a una victòria de la democràcia sense cap més transcendència que la satisfacció moral del vot i la urna ( de moment, inexistent). Això és, mantenir Catalunya dins de l’estat dels espanyols, fent veure que s’ha acomplert el mandat electoral i iniciar una nova etapa del Procés amb eleccions històriques i definitives, pixant-se sobre el dret d’autodeterminació dels pobles, mentre s’organitzen actes multitudinaris de celebració d’una victòria invisible.

Mentrestant, ANC, Omnium i AMI, liderades per mediocres personatges devots d’un processisme omplebutxaques resten immòbil i servils acotxant els missatges cada vegada més estrambòtics d’uns Puigdemont i Junqueras avocats al fracàs. La responsabilitat haurà de ser compartida i s’haurà de pagar cara. La gran casta processista treballa exclusivament per conservar les engrunes d’un poder subrogat que permet pagar les hipoteques d’uns quants personatges sinistres, traïdors a la patria. Un referèndum sense urnes. Un país sense Govern. Això és l’únic que pot oferir el processisme. La prioritat ara és acabar amb ell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: