RADICALS HIPERVENTILATS

L’independentisme, que porta molt més d’una dècada alertant de l’actitud trinxeraire de convergents i esquerranosos, i fent el possible per denunciar-ne la seva clara voluntat de dinamitar les oportunitats per la independència, ha tingut un comportament exquisidament democràtic i pacífic. Tenint en compte el nivell de cinisme, podridura política i col·laboracionisme majúscul al que s’ha arribat a Catalunya, els anomenats radicals hiperventilats turboindepes s’han mostrat més moderats i tranquils que l’escolania de Montserrat a l’hora de lectura. Sobretot, comparats amb altres moviments independentistes de resistència i alliberament nacional (perquè això és, avui, exactament el que representa l’independentisme), com per exemple els mexicans, els irlandesos i els hindús, entre molts d’altres, a anys llum en contundència, radicalitat i, sobretot, èxit.

No cal fer un exercici massa ambiciós de transposició històrica per entendre quin seria el destí de certs personatges de la política catalana, no només els visibles sinó també i especialment els cucs que s’arrosseguen entre les ombres per embrutir-ho tot, si haguessin estat en mans de Zapata, Minh, McGuinness o el jove Mandela. Quin d’aquests paràsits i traïdors a la pàtria catalana no hagués aparegut  cargolats en un racó de bosc i en condicions francament desmillorades, per dir-ho suaument, en mostrar aquesta perfídia i deslleialtat cap al poble? Quina sort no tindrà aquesta casta política de fastigosos burxaorelles de no tenir davant a Guevara, Singh o al mateix Bac de Roda, per passar-los comptes de tanta mentida, xantatge i manipulació a la gent que creia en ells?

La vida sempre et fa pagar les factures. Tu pots pensar que te n’escapes, i que deixes deutes que mai ningú cobrarà, o que algú altre s’encarregarà de fer-ho per tu. Però no. No funciona així en la memòria col·lectiva d’un poble. Sempre hi ha qui et recordarà pel que realment eres i pel que vas fer de veritat. Si els clarobscurs de personatges idealitzats i herois nacionals sempre acaben sortint a la llum, per unànimement venerables que semblin, imagineu les pàgines i els volums enciclopèdics que ocuparan les negres falòrnies i corrupteles dels caragirats que van tenir la llibertat del país a les mans i se la van vendre regalada. Perquè en la ment recargolada de l’autonomisme atàvic, ser un radical hiperventilat turboindepe significa ni més ni menys que ser un perill per a l’estabilitat del règim, un bri d’herba en el socarram autonòmic. En definitiva, un independentista com els de tota la vida, com els de tota la història i de tot arreu, que n’està cansat de no ser amo a casa seva.

Un cop finalitzada la Dècada dels Somnis, morta i enterrada la Revolució dels Somriures, sens dubte culminada la traïdora reculada autonomista i caigut definitivament el teló de vergonya que cobria tot el Procés, seria bo que l’independentisme entengués que les contemplacions i les finures, s’han acabat. El que no pot seguir fent aquell que vol fer la independència és provar de combatre el marc discursiu post-processista, removent l’olla dels falsos debats circulars que no porten més que al caos. S’ha de centrar en colpejar sense pietat, per tots els mitjans i amb tota la força i insistència possible, l’oasi de Poder autonòmic. Fer impossible el desenvolupament d’una administració colonial que assoleixi el comandament de les institucions e base a mentides flagrants, que incompleixi sistemàticament les seves pròpies lleis i normes. L’independentisme haurà de fer d’oposició, de resistència i de proposta alternativa de Govern, i ho haurà de fer tot al mateix temps. El país ha perdut una dècada. Mirem de que no perdi la següent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s