DEIXAR DE FER L’IMBÈCIL

Hom diria que la victòria definitiva del Processisme sobre l’independentisme, i la conseqüent desaparició per reconversió del Procés en una etapa nova, hauria d’actuar necessàriament com a catalitzador també per a una nova etapa, per tots aquells que continuem tenint la independència de Catalunya com a principal objectiu polític. No resulta tant senzill.

Massa sovint, la pròpia dinàmica de grup, les amistats o tírries personals i sobretot, la falta de visió de conjunt, fan que l’independentisme construeixi mil alternatives diferents per a una sola proposta. O que, més decebedor encara, es generin absurdes dinàmiques d’enfrontament entre diferents organitzacions minúscules que defensen postulats pràcticament idèntics. Aquesta és una situació perfecte per els ocupants espanyols i per als seus socis de l’administració colonial. Es mantén l’independentisme fracturat, dividit i esquifit, evitant que suposi no ja una amenaça electoral o alternativa de Govern, sinó utilitzant-ne la insignificança per ridiculitzar les idees sensates i realistes que proposa, i que són les úniques que poden fer de Catalunya un Estat independent. I cercle tancat.

És per això que aquesta vegada, després d’una dècada de lluita, en la que efectivament ho hem tingut a tocar i en la que, no menys efectivament, el fracàs ha estat estrepitós, hauríem de prendre una decisió potser històrica.

Sabem que la situació ha quedat aclarida. Tornem a ser entre l’autonomisme i la paret. Entre l’espasa i l’Estat. Tornem a la rendició i la politiqueta subalterna revestida de pactisme institucional. D’acord. Sabem que els partits del regim autonòmic tenen centenars de milers de vots, molts d’ells independentistes encara confiats, a la butxaca. D’acord. També sabem que hi ha mig milió d’independentistes, pel cap baix, que van deixar d’ anar a votar a les passades eleccions. Per por al virus? Desencantat després de tantes mentides processistes ? Directament fastiguejats per la miserable traïció dels partits?

Hem d’oferir a aquesta immensa quantitat de gent una opció independentista solida i coherent. Els independentistes tenim l’obligació de no deixar morir les esperances del poble , aclaparats per quatre aixecacamises de fireta. Però no podem fer-ho ni ho farem des de la divisió i les capelletes. Ja sé que costa molt d’acceptar-ho, però és així. Les mil propostes independentistes estan abocades a mil fracassos, que sempre seran el mateix fracàs. Cal superar qualsevol animadversió personal o col·lectiva, qualsevol apriorisme desenfocat. Cal eliminar de l’equació el pensament màgic de creure’s el millor cuiner amb la millor recepta. Amb tot l’amor, estima i comprensió, cal deixar de fer l’imbecil.

El poder de renovació i il·lusió que una formació sorgida de la unitat entre els que encara creuen en la independència, capaços de renunciar a projectes que creuen útils però que en realitat no ho són, ha de ser fruit de la generositat, la valentia i el comprimís directe amb el país. No podem renunciar a cap lideratge. A cap cervell ni a cap idea. No podem cedir més espai a els carallots pactistes i botiflers que han portat el país a la derrota més vergonyosa en segles. Prou. Deixem de cometre errors i comencem a actuar com la alternativa que podem arribar a ser si fem camí en la direcció correcte. Pas a pas, però mai cap pas enrere.

One thought on “DEIXAR DE FER L’IMBÈCIL

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s