L’ESPIA QUE EM VA ESTIMAR

Avui, el diari espanyol El País, i el britànic The Guardian, publiquen una exclusiva conjunta on revelen que el telèfon mòbil del President del Parlament, Roger Torrent, podria haver estat víctima d’un programa espia de rastreig anomenat Pegassus, des de 2019. Els dos diaris estrangers van entrevistar-se amb Torrent fa una setmana, avisant-lo del hackeig del seu terminal i  mostrant-li un informe de CitizenLab on apareixia el seu número de telèfon en una llarga llista de terminals afectats.

Durant l’entrevista, Torrent va explicar a El Pais i a The Guardian que des de 2019 “Notava coses estranyes. Se m’esborraven missatges de WhatsApp i els historials de converses. A la gent del meu entorn no li passava. Rebia trucades i missatges SMS estranys.” A més, el President del Parlament de Catalunya va afirmar que “Sembla equivocat que els polítics siguin espiats en una democràcia amb l’estat de dret” i “Sembla immoral gastar una gran quantitat de diners públics en comprar programari que es pugui utilitzar com a eina per a la persecució de dissidents polítics”. Tot això, recordeu, ho va dir en privat a aquestes dues publicacions, fa una setmana.

Després de l’ entrevista que els dos diaris van mantenir amb Torrent, l’equip del President del Parlament va contactar amb un investigador de CitizenLab, John Scott-Railton, que els va certificar la informació.

La situació és molt greu. No per l’espionatge espanyol al President del Parlament, que s’hauria de donar per descomptat. Segons informacions fetes públiques avui pel mateix Scott-Railton, Espanya disposava de la tecnologia Pegassus des de 2015. Això fa pensar que la podria haver utilitzat per fer un seguiment dels membres del govern català en el període crític de 2016-2017, quan, en teoria, aquest preparava un referèndum d’autodeterminació i la independència de Catalunya, que ja sabem que no era el cas. La gravetat de la situació ve donada, d’entrada,  per la irresponsabilitat del President del Parlament, i el seu equip, en menystenir la possibilitat d’un hackeig del seu dispositiu,  i per la més que sospitosa inconsciència que Torrent expressa en les seves declaracions a la premsa. Però el més greu de tot és la forassenyada deixadesa amb la que Torrent reacciona al saber de primera mà la gravetat del cas.

Que el President del Parlament de Catalunya digui a la premsa estrangera, fa una setmana, que notava coses estranyes al seu dispositiu durant el 2019, havent participat en tot tipus de reunions a nivell nacional i internacional amb el seu dispositiu a la butxaca, havent de ser obligatòriament conscient de l’estat de vigilància activa per part de l’estat dels espanyols sobre la seva persona, els membres del Govern i els diputats teòricament independentistes, i amb tots els precedents que les clavegueres de l’estat havien mostrat en el període immediatament anterior al seu mandat, no fes investigar per experts l’estrany comportament del seu telèfon mòbil, és una greu deixadesa de funcions per part de la segona autoritat del país.

És, a més, una deixadesa de funcions incrementada, perquè el President del Parlament exerceix la representació de la cambra en tots els actes públics, presideix i dirigeix  la Junta de Portaveus i la Mesa, en presideix la Diputació Permanent, i ha de complir i fer complir el Reglament del Parlament. En tots aquests escenaris i obligacions, Torrent hi anava amb un dispositiu mòbil infectat per un malware espia que li feia coses estranyes al mòbil, però que mai va fer investigar ni denunciar.

No és només un cas d’incompetència extrema. Resulta sospitosament incomprensible que durant un any, Roger Torrent, el President del Parlament de Catalunya, decidís no fer res al respecte de l’inadequat comportament del seu aparell, no el canviés, no el fes revisar, no li comentés res a cap membre del seu equip més proper, res a cap expert, res a cap responsable de seguretat, a cap membre de la unitat de delictes informàtics dels Mossos d’Esquadra, ni que ningú del seu entorn ni del seu partit no li fes notar l’estrany comportament del seu WhatsApp. I més, amb l’ambient de persecució repressiva antidemocràtica que ell mateix s’encarrega de recordar cada dia.

Aquesta deixadesa de funcions incrementada hauria de ser motiu de desconfiança severa per part de tothom que hagi treballat amb el President del Parlament durant els últims anys.

Però, per si tot això no fos prou greu, el comportament de Roger Torrent resulta encara més sorprenent i recargolat, en saber-se que El País i The Guardian li mostren i li demostren la informació de hackeig fa una setmana. Una setmana. Repeteixo: fa una setmana. Una setmana durant la qual el President del Parlament de Catalunya sap que el seu mòbil ha estat piratejat. Una setmana durant la qual el President del Parlament coneix ja, de primera mà i certificadament, que el dispositiu mòbil que li feia coses estranyes durant tot l’any 2019, ha estat gravant vídeos, àudios i reportant dades de tota la seva activitat, reunions i contactes a no se sap qui.

Una setmana en la que Roger Torrent no fa res. No diu res. No denuncia res. No informa de la gravetat de l’assumpte al Govern, ni als membres de la Mesa del Parlament, ni als grups parlamentaris, ni a la Junta de Portaveus, ni diu res als seus contactes, ni als seus companys de partit, ni als activistes amb qui hagi pogut estar en contacte. I no diu res, sobretot i per sobre de tot, a la policia ni a la justícia.

El President del Parlament cau, doncs, en un cas evident de negligència greu. Una negligència que s’esdevé del fet que, coneixent un delicte, no el denuncia. Una negligència que s’agreuja perquè, a part, pot comportar un perill enorme per a qualsevol persona que estigui o hagi estat en contacte amb ell i prop del seu dispositiu, que, recordem, actua com a gravadora d’audio, video i dades, quan qui espia ho considera oportú. En la qualitat de President de la cambra catalana, aquesta negligència greu pot arribar a ser un delicte per la responsabilitat del càrrec que Torrent ostenta, i per la gravetat de la informació de la que disposa i que decideix no compartir amb qui està obligat, per llei, a fer-ho.

“És un tema molt greu per a tots; qualsevol demòcrata s’hauria de sentir molt incòmode davant aquestes notícies ”, diu Torrent a la premsa estrangera fa una setmana, i afegia que “un dels governs més progressistes de la història d’Espanya necessita preguntar-se si aquest cas servirà per acabar amb la guerra bruta ”. Ho diu ell, que durant un any va voltar pel món amb un dispositiu infectat que li feia coses estranyes que mai va decidir revisar, i que quan és informat de la situació es passa una setmana callant, sense dir res a ningú ni denunciar-ho, esperant que la premsa ho publiqui.

O Torrent és un carcamal que no sap què és la guerra bruta ni menys entén de què va això de la democràcia, o és un element molt perillós de qui cal desconfiar en tot moment. Provablement, i probablement, les dues coses i en els dos sentits. Perquè Roger Torrent no només ha demostrat ser un irresponsable. El seu comportament negligent i perillós es pot atribuir a un nombre limitat de causes.

La primera és que el President del Parlament és un idiota sideral. Un bufanúvols tocacampanes d’una imbecilitat paralitzat, incapaç de comprendre la responsabilitat que ostenta, l’objectiu d’informació política sensible que ofereix, i el càrrec que representa. Un ximple que no ha entès en quin escenari es mou ni en quin món viu, i que per això resulta el pocapena perfecte per a ser una eina útil per a l’enemic de Catalunya. No perquè sigui independentista, sinó perquè és un gamarús.

La segona és que Roger Torrent és un carallot que realment no sabia que el seu mòbil estava infectat, però al mateix temps és un cretí forassenyat i un cínic temerari, que ha jugat amb el tempo mediàtic, negligint la llei de manera greu,  per mostrant-se volgudament com a víctima d’un malèvol espionatge espanyol i guanyar punts en la carrera per la candidatura a la presidència de la Generalitat dins d’ERC. Un polític gris i mediocre, a qui el públic mira amb menyspreu, que ha volgut aprofitar la situació per recuperar part de credibilitat i fer veure que és un independentista actiu i convençut, que per això representa un perill per l’estat dels espanyols i en conseqüència, l’espien. Si aquesta fos l’explicació, la desgraciada maniobra política seria compartida per el seu equip més proper i la facció de seguidors buscadors de càrrec i pagueta dins d’ERC, cosa que implicaria a més gent en l’episodi de seriosa negligència, dins d’un típic comportament mafiós.

I la tercera i última és que, bàsicament, el President del Parlament de Catalunya treballa per l’estat dels espanyols. Que, al seu servei, ha tingut un dispositiu conscientment infectat durant anys, que l’ha utilitzat per recavar informació sobre gent del seu entorn, del Parlament i del Govern, i que les amenaces de Pablo Casado, recordant-li que tenia dues filles i que havia de vigilar, van fer efecte o ja ni tan sols calien. En aquesta hipòtesi, Roger Torrent seria un dels temps més fastigosos que ha conegut la política catalana. I la llista és llarga, cregui’m.

En la pel·lícula de l’agent secret més famós del cinema, L’Espia que em va estimar, James Bond (Roger Moore) s’enfrontava a un milionari tronat que volia construir un nou ordre mundial a base de bombes atòmiques. El nostre espia preferit li desmuntava el circ, impecablement vestit, amb l’ajuda d’una gràcil espia russa (Barbara Bach, la dona de Ringo Star en la vida real), embolcallat per una banda sonora encapçalada per el magnífic tema Nobody Does It Better (Ningú ho fa millor).

És possible que aquest sigui el cas de Roger Torrent i que ningú menteixi millor que ell. O simplement, és possible que sigui tot el contrari i que ningú ho faci pitjor que ell. Sigui com sigui, el President del Parlament ha de presentar la seva dimissió avui mateix i ser objecte d’una investigació exhaustiva que aclareixi tot aquest tèrbol i antidemocràtic assumpte. Almenys, això és el que hauria de passar si visquéssim en un país normal. Però ja sabem que, a Catalunya res és el que sembla i el més normal és la anormalitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s