De la Dècada dels Somnis a la Dècada dels Malsons

El Sindicat de la Rendició, mitjançant les seves tres sectorials polítiques principals, Convergents, ERC i CUP, ha fet tot el possible per evitar la independència. Durant una dècada, els seus missatges públics i les seves promeses electorals han estat clarament contràries a la seva estratègia oculta i a la seva pràctica política real. El compte de resultats és catastròfic pel país i excel·lent per a ells i els seus amos.

Durant la Dècada dels Somnis, 2010 -2020, aquest sindicat s’ha dedicat exclusivament a atacar, enverinar i cremar totes les eines legitimes, homologades, bones i útils que el moviment independentista ha posat sobre la taula per alliberar Catalunya. Tot el poder associatiu, institucional i mediàtic, que han dominat en exclusiva, ha treballat en la direcció oposada a la independència. Ha liderat l’independentisme al carrer per congelar-lo.  Ha dit representar-lo a les institucions per fer-lo fracassar. L’ha patrocinat mediàticament per desacreditar-lo i manipular-lo. Tots els tòtems que ha creat han funcionat de llast. I durant una dècada se n’ha sortit.

Com que la independència només es pot fer des del poder, també és únicament des del poder des d’on es pot evitar. Durant la Dècada dels Somnis, el Sindicat de la Rendició ha utilitzat tot el poder que ha tingut a l’abast per fer veure que preparava la independència, quan en realitat feia tot el contrari. El que tenim avui, a mitjans de 2020, és el resultat d’una decadència perfectament estudiada. El caos, la desil·lusió, la presó, l’exili, la repressió generalitzada, l’aparent enfrontament entre independentistes, l’esfondrament del debat polític, la persistent superficialitat dels debats partitocràtics, o el govern declaradament autonomista, són el fruit enverinat d’una dècada dedicada en cos i ànima a perdre totes les oportunitats. Una dècada on els esforços del poder s’han centrat en fer créixer les dificultats, destacar les febleses i ignorar les fortaleses de Catalunya. La Dècada dels Somnis ha servit per contenir la insistent voluntat d’independència dels catalans, per degradar les seves institucions representatives, malmetre la visió pública de la política, degradar la llengua catalana i construir herois de cartró, bons només per cremar. Era impossible frenar la independència sense deixar un país desolat. Això és el que han fet i això és el que voldran continuar fent.

La reculada neoautonòmica que semblen estar protagonitzant ERC, Convergents i CUP no és real, perquè no és cap reculada. És la fase final del seu pla. Un arc argumental que ara encara la seva culminació, i que es prepara per dirigir la següent dècada amb una renovada estratègia, que aquest cop es basarà en la suposada resistència contra el feixisme espanyol, les lluites compartides amb l’esquerra espanyola, la simulació d’una guerra civil autonomista entre els partits del Sindicat de la Rendició, i una impossible recuperació economicosocial post coronavirus en el marc de la “reconstrucció espanyola”.

El llenguatge serà cada vegada més directe i clar, alhora que pervers i desvergonyidament espanyolista. La independència serà un element folklòric i decoratiu menor, un mer esquer en els discursos i programes electorals. En la pràctica política, desapareixerà de manera total, i qualsevol de les àrees més sensibles a un impacte independentista real, seran delegades a personatges d’una incompetència extrema i un proto independentisme esquizofrènic per desgastar el moviment. Els eufemismes s’aniran abandonant progressivament, en favor de la imposició d’una nova normalitat autonòmica que, comunicativament, criminalitzarà furibundament des dels mitjans catalans, qualsevol que pretengui defensar la urgència i necessitat d’independència, acusant-lo de irresponsable, criminal, immoral i insolidari.

Les aliances entre ERC, CUP i l’esquerra espanyola seran cada dia més evidents, amb pactes, aliances i complicitats a tots els nivells, amb ERC renunciant explícitament a la independència, a CUP convertida definitivament en una ridícula caricatura de comparsa mundialista per a convençuts. Convergència farà un nou simulacre d’unitat, aplegant els seus múltiples avatars i organitzacions concertades, en un simulació de llista de país, al voltant d’un Puigdemont cada dia més desacreditat i allunyat de la realitat del país, i figures menors i estrafolàries que actuaran de cobertura per a la vella guàrdia, sempre a l’ombra. La coordinació entre els tres partits del Sindicat de la Rendició pel desenvolupament d’aquest guió serà perfecte. Bàsicament, el què ha passat fins ara però redoblant els esforços de desmemoria, criminalització de l’independentisme i autonomisme practicant.

Per evitar que la Dècada dels Somnis doni pas a la Dècada dels Malsons, els catalans haurem de prendre una sèrie de decisions bàsiques, essent conscients que replicar les mateixes pautes que ens han portat fins aquí, significarà inevitablement, el final de la nostra nació. El final de la llengua, la cultura i les institucions catalanes. Un final que no serà a llar o mitjà termini, sinó cruelment abrupte, i  a molt curt termini.

El Sindicat de la Rendició ha fet la seva feina. Evitar la independència de Catalunya amb tota la seva força. Paradoxalment, el poder que ha utilitzat per fer-ho ha estat el que els mateixos independentistes els hem cedit. Per tant, la primera decisió bàsica i urgent que hem de prendre els catalans és deixar de transferir poder independentista a un grup de partits polítics obertament autonomistes. Això significa no votar-los mai més, enlloc. A ells o a les seves transformacions falsificadores, marques blanques o esquers electorals. És una decisió extraordinàriament difícil per un gruix important de ciutadans, però també un pas que cada hora que passa resulta més obvi i natural per a molts. Les properes eleccions marcaran el futur de Catalunya com mai ho han fet cap altres. Si el nou Parlament continua dominat per les actuals organitzacions, el país no se’n sortirà. Si es dona poder a noves organitzacions amb un comportament polític radicalment independentista, Catalunya pot tenir futur.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s