TOTES LES OPORTUNITATS PERDUDES -V

Fins avui, l’independentisme ha demostrat una gran força al carrer i a les urnes. Aquesta força, per molt que els enemics de la independència vulguin fer creure el contrari, es manté intacte. Al mateix temps, aquesta força immensa ha topat sempre amb la mateixa pedra, la falta de voluntat i capacitat dels dirigents i les organitzacions polítiques en qui ha depositat la confiança, que havien de fer la seva part de la feina des de les institucions, i que sempre i sense excepció, han fracassat.  

Cal balancejar, doncs, els dos elements clau: la voluntat i energia popular, per una banda, i les decisions institucionals bàsiques, per l’altra. I cal balancejar-la en la línia guanyadora. L’estratègia dels enemics de la independència és balancejar aquests dos poders a la baixa, reconstruint discursos i propostes un cop passades les eleccions, reduint les expectatives del carrer, minant la seva moral, allargant els tempos sempre en benefici de l’estat dels espanyols, i generant polèmiques absurdes, de manera que el caos s’apoderi del moviment, conduint la força del carrer a la derrota permanent que s’ha gestat des de les institucions, amb milions de vots independentistes tractats amb una deslleialtat fora límit.

Per fer la independència cal just el contrari. Per contrarestar l’estratègia de qui vol Catalunya en totes les derrotes, cal pensar en termes de victòria. Cal pensar en totes les victòries possibles. Cal posar les institucions al nivell del compromís del carrer. Això és, donant el poder a un grup de persones que tinguin els mateixos objectius, convicció i energia que la base independentista, però amb uns coneixements i aptituds especifiques, orientades exclusivament a fer la independència . Fins ara, no ha passat. Com canviar aquesta dinàmica és la clau per la independència del país.

La independència de Catalunya la farà efectiva un grup molt determinat i previsiblement reduït de persones. Aquest grup haurà de liderar les dues peces clau de la força catalana: les institucions i el moviment de base organitzat al carrer. Aquest grup de persones haurà de ser escollit en base al seu comprimís absolut, una preparació molt especifica en temes clau, una ferma condició de lideratge , una consciencia clara i absoluta del pla a seguir, i una moral de victòria invencible. L’independentisme ha de fer un pas endavant, el definitiu, per confiar les institucions a un conjunt de persones forjat amb la finalitat extraordinària d’alliberar la nació catalana.

Cal sobrepassar estratègicament, en aquest moment fonamental, els partits clàssics i la organització basada en afinitats ideològiques, que en el context de la política autonòmica només aporta confrontacions estèrils. Cal aplaçar qualsevol proposta de desenvolupament sectorial que no estigui directament relacionada amb la consecució de l’Estat independent i la defensa nacional de Catalunya ens els propers mesos.

És imprescindible concentrar tots els esforços en la creació d’un Pla específic, professionalitzat i calendaritzat per la independència de Catalunya, en un període de sis mesos. Aquest Pla ha de ser consensuat i redactat per un grup de persones expertes en qüestions clau, com estructura econòmica, diplomàcia, defensa i control del territori, fronteres, desenvolupament institucional estatal, dret internacional o institucions internacionals estratègiques.

El pla ha de tenir un propòsit explícit i únic: fer de Catalunya un Estat lliure, sobirà i independent. Qualsevol altre consideració ha de ser totalment secundaria. Per això, el programa electoral d’aquest grup de persones ha de ser d’un sol punt, simple i clar: Estat català, lliure, sobirà i independent.

Aquest grup de persones poden utilitzar instrumentalment un partit polític existent per formalitzar la seva candidatura, però la primera condició ha de ser que aquest partit no hagi participat mai en cap convocatòria electoral, i que no hagi tingut res a veure amb el procés viscut fins ara a Catalunya, en termes institucionals.

El procés d’independència, que va començar amb la voluntat popular i ha estat sostingut amb fermesa  a les urnes durant una dècada, s’ha de tancar des de les institucions. Hi ha dues conclusions possibles: deixar en mans de les organitzacions polítiques que fins ara han fet una gestió negligent del poder que se’ls ha donat i de la tasca que se’ls va encarregar, o crear una força amb un únic objectiu: alliberar la Pàtria catalana. La bona noticia és que aquesta candidatura existirà, que s’estan forjant les bases perquè la gent que en formi part sigui la més ben preparada per no fallar en el moment vital, i que aporti totes les victòries on d’altres han construït totes les derrotes.

Com sempre, la decisió del futur de Catalunya és en mans, només, dels catalans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s