Armadura, escut i espasa (I)

Per ocupada i sotmesa que estigui, Catalunya és una Nació antiga i poderosa, però al límit del temps. A la frontera entre el ser i el desaparèixer. Catalunya només té una opció per ser una Nació amb futur. Una nova eina que la protegeixi dels mostres. Un Estat català per salvaguardar la Nació catalana. És possible que els catalans siguem un dels pobles més tossuts del món. Després de segles d’ocupació castellana i francesa, els catalans no hem desaparegut ni ens hem fet espanyols ni francesos. Ens hem entossudit en ser i en seguir essent. En seguir parlant la nostra llengua i defensant els nostres valors i creences, arrelades a la terra que estimem.

Aquesta tossuderia, aquesta voluntat caparruda de no desaparèixer, aquest defensar les idees sota una pluja de ferro roent, ens ha servit de cuirassa per aguantar durant segles els embats imperialistes dels sàtrapes Borbons, la violència desfermada dels estats anorreadors de pobles, les guerres i els saquejos. Ens ha permès resistir i seguir vius. Però no podem deixar que la cuirassa que ens ha dut fins aquí, sigui el plom que ens enfonsi i ens ofegui en el món que ve.

En el moment en que el Lliures o Morts ja no és només un crit de guerra, sinó una cruïlla ben real de la història, ha arribat el moment de desfer-nos de la vella i gastada cuirassa de resistència i supervivència al límit, per forjar entre tots una armadura, robusta i confortable, que ens permeti viure en pau a casa nostra. I què millor per acompanyar una armadura, que un escut i una espasa?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s