La Batalla per Catalunya (I)

La Batalla per Catalunya (I)

El Processisme, és a dir, el conjunt de partits i entitats catalanes que en viuen de l’esperança dels catalans en la independència del país, però que no fan res, mai ni enlloc per aconseguir-la, és el gran enemic de Catalunya. Com ja he dit en diferents escrits, el lobby processista és l’últim mur que cal fer caure perquè Catalunya esdevingui un estat independent. És també, i lògicament, el més dur d’enderrocar. Perquè hom entén fàcilment que un enemic vingui de fora de casa i resulta comprensible mobilitzar-se contra qui es declara obertament contrari a la teva llibertat i la del teu poble, però resulta molt més costós d’assimilar que l’adversari més hostil, el que més resistència presenta i el que més incansablement lluita contra la teva causa sigui el que es presenta com a company de fatigues i a voltes, pretengui liderar-la.

Per a molta gent, afortunadament per a un nombre creixent de persones, resulta inexplicable la fe cega amb que la majoria de votants independentistes segueixen els líders processistes. Un cop s’ha demostrat per activa i per passiva que, tot i declarar-se independentistes, aquest líders actuen sempre i invariablement en contra dels interessos dels seus votants, i es dediquen sistemàticament a desaprofitar qualsevol iniciativa d’independència del país, pot semblar com a mínim sorprenent, que el gran gruix de votants declaradament independentistes es decantin, a l’hora d’escollir els seus representants polítics, per aquells que no han estat, ni estan ni estaran a l’alçada de l’empresa que se’ls encomana.

No hi ha una explicació senzilla a aital comportament electoral. Però les dinàmiques socials i l’anàlisi de la publicitat processista, així com la deriva defensiva-folklòrica de les ultimes eines eufemístiques que ha endegat i patrocinat, ens donen pistes força clares de quins en són els motius principals.

Catalunya porta una dècada sotmesa a una brutal propaganda institucional amb un clar i únic objectiu: amagar la veritat als independentistes. El lobby processista no té cap moral ni cap escrúpol. El llenguatge processista rebutja la oposició legitima. Crea un incessant onatge de falsa propaganda, basada en dus premisses essencials, en la que es ven com a independentista i la única opció possible de lideratge. Òbviament, i com la realitat s’entossudeix a demostrar, el Processisme no és ni independentista (just el contrari) ni és, lògicament, la única opció electoral possible per a liderar la independència ( no és, de fet, cap opció de lideratge independentista, perquè, bàsicament, no és independentista).

L’onatge processista de falsa propaganda ( La democràcia sempre guanya; Hem votat, hem guanyat; Som República; Ho tornarem a fer; Si vols el President, vota el President; Tsunami democràtic…) està dissenyat per deixar l’independentisme en una especia d’estat catatònic col·lectiu, on sigui impossible distingir la veritat, raonar sobre el present o considerar el futur. Les campanyes de propaganda processista colpegen un electorat català, aclaparant-lo, conduint-lo cap a la paràlisi i la disgregació, amb mil i una propostes que sempre acaben en res. És aquesta la finalitat del Processisme, recordeu, la de frenar i evitar com sigui possible la consecució d’un estat català independent.

Per sortir de l’espiral de propaganda processista és imprescindible desconnectar dels mitjans de comunicació tradicionals. Els diaris, la radio, la televisió a Catalunya, públics i concertats, són  avui, eines al servei del Processisme i els seus objectius. Cal tornar a la paraula dita, a l’oratòria directe, a el missatge directe i sense intermediaris. Cal fer néixer organitzacions sense connexió amb el regim Processista, de lliurepensadors capaços de transcendir el llenguatge mort de la casta catalana. Cal recuperar la paraula basada en la veritat i la llibertat, que digui les coses pel seu nom i que destrueixi la por de la gent, recordant-li el seu poder.

Cal una nova generació política que expliqui la mort de la llengua catalana, de la dissolució dels catalans en un marasme migratori sense control. És necessària una organització política que posi per davant de tot la Pàtria, els Valors i la Llibertat del país. Que expulsi del poder als cínics i els covards. Que exposi sense embuts la necessitat de recuperar l’hegemonia de la identitat catalana a la terra dels catalans. Cal una nova generació de polítics que tinguin un projecte basat en la victòria i no en la rendició. Som en una batalla cruenta i ferotge, on s’utilitzaran tots els mitjans per fer desaparèixer el poble català definitivament. Som, assumim-ho, en la batalla per Catalunya. Si perdem aquest cop, perdrem per sempre. Sortim-ne victoriosos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: