La Serp d’Or

Els insults i atacs personals, carregats d’odi i menyspreu, del que són objecte els que gosen criticar el desenvolupament de les errants politiques processistes respecte a la independència, la immigració o la defensa de la llengua i la identitat catalana, ens haurien de posar en guàrdia a tots, ja que algunes de les actituds que mostren membres de ERC o CUP poden ser considerades com a característiques pròpies del feixisme. Fent servir totes les tècniques de la demagògia populista més repugnant, aquests ridiculs  aprenents de Goebbels es mostren violents i impenitents contra l’independentisme més serios i sensat, mentre abracen amorosament els PSOEs i Podemos de la seva Espanya fraternal. Enemics aferrims dels patriotes catalans. Amics eterns dels espanyols del 155. Això sol ja els descriu prou bé.

Que la regidora de Ripoll, Silvia Orriols, que s’ha enfrontat sola a la mesquinesa de PdCAT, ERC i CUP al seu poble i ha denunciat la connivència d’aquests amb l’islamisme radical i violent i l’espanyolisme colonialista, o l’històric independentista, lliberal i antifeixista Santiago Espot, s’hagin d’escoltar avui com els fills de la mentida els insulten i els acusen de nazis, des de les seves poltrones d’or guanyades a pols amb mentides i xantatges, és una mostra preocupant de fins on poden degradar la pràctica política els republicans espanyols disfressats d’indepes.

Les opinions critiques amb la gestió dels MENAs o la creixent delinqüència als carrers, barris i ciutats del país, emeses des de l’independentisme més veterà i expert, són sotmeses a un creixent i molt preocupant caça de bruixes, buscant l’escarni i la vexació de la persona que les emet i negant la possibilitat d’un diàleg basat en la confrontació de les idees i els arguments. La demonització de la raó i l’odi a la discrepància. La incapacitat, no ja d’una autocrítica, per menor que sigui, sinó del mínim respecte per l’opinió divergent demostra un culte creixent a l’irracionalisme.

Aquest rebuig del pensament crític a la Catalunya actual, on l’independentisme que dissenteix de la ortodòxia argumental factual imposada pel processisme és assenyalat com a traïdor i col·laborador amb l’enemic, amb una recorrent obsessió pel complot, és una senyal clara de que el comunitarisme autoritari d’arrel totalitària ha arrelat en l’inconscient de gran part de l’anomenat sobiranisme a casa nostre. Els discrepants, amb una mínima fracció d’aparició publica de la que tenen els amos del “Procés”, són coaccionats, amenaçats i condemnats a l’aïllament i l’ostracisme punitiu.

Tots els arguments vinguts des de l’independentisme crític són rebuts amb una actitud critica nul·la. Si els postulats no coincideixen amb el catàleg argumental processista, aquests són catalogats immediatament com a contraris a la independència i rebutjats amb la sintaxi elemental circular que els discursos processistes generen. A Catalunya es penalitza el raonament complexa i crític, per constructiu i fonamentat que sigui, i es lloa la vacuïtat complaent i el seguidisme interessat i cínic.

No interessa en absolut contrastar els arguments de l’independentisme més lúcid, perquè els arguments estan sortint de l’equació amb la que treballa el processisme. El populisme autoritari es basa en destruir els lligams entre la realitat i el discurs polític, entre les promeses i els fets, entre el que es promet i el que s’obté. L’objectiu principal del poder a Catalunya és eternitzar un simulacre de conflicte d’intensitat moderada i eternitzar un principi de guerra permanent mentre la política real deixa de tenir importància i el país desapareix entre el fum del reality show processista.

Haver confiat el que hauria de ser el procés d’independència de la nació a qui no el vol ni el sap fer és un error monumental que hem de pagar. Haver-los confiat la seguretat als carrers del país, la salut de la llengua, la defensa de la identitat catalana o la gestió dels minvants recursos públics és una tragèdia que costarà de revertir.

El que resulta alarmant és observar com el continuat espectacle de fracàs del “Procés” empeny a tota una classe política, dissenyada per viure i desenvolupar-se en condicions molt diferents a les actuals, a una deriva de censura i autoritarisme com la present, que s’escampa arreu com un virus implacable. No és l’ou de la serp. És molt pitjor. És una serp ben viva que parasita les institucions catalanes en nom de l’independentisme mentre treballa incansablement per destruir la pàtria catalana i mantenir-la sotmesa. És una serp vil, manipuladora i traïdora, que només sap escopir verí contra els catalans. Una serp d’or al servei d’Espanya i enemiga de Catalunya.

Com a tal, doncs, s’haurà de combatre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: