Persistir per vèncer

La irrupció del Front Nacional de Catalunya i el discurs de la seva regidora a Ripoll, Sílvia Orriols, ha causat un gran impacte en el panorama polític del país. Una part important de l’independentisme està descobrint en el FNC una veu ferma, seriosa i desacomplexada en la defensa de la pàtria catalana. Un projecte nacionalista i d’ordre, amb propostes sensates i coherents, que ve a donar resposta al detestable malendreç al que han conduit la Nació les formacions polítiques de l’establishment català.

En un país ocupat de totes les formes possibles, resulta lògic que les forces que controlen i dominen el poder establert facin tot el possible per seguir ostentant-lo. Per execrable que pugui resultar, un partit independentista i nacionalista català que pretén alliberar la pàtria, salvar la llengua i enfortir la cultura i els valors de la societat catalana com el FNC, és i serà objecte dels atacs impenitents i continuats de dues forces paral·leles que lluiten amb el mateix objectiu: fer que el FNC no pugui complir els seus objectius.

No hauria d’estranyar-nos que l’espanyolisme més recalcitrant i manipulador i els partits catalans que aboguen per una Catalunya diluida, empobrida, sotmesa i sense identitat, avui en dia hegemònics en l’arc parlamentari català, comparteixin el mateix discurs i en els mateixos termes i tempos a l’hora de calumniar el FNC.

Que les falòrnies amb les quals s’agredeix al FNC i els seus membres siguin utilitzades per l’espanyolisme i per l’independentisme de saló amb una sincronía perfecte és mostra clara d’un projecte compartit, una covarda manca d’escrupols i un odi profund a una Catalunya catalana, lliure i sobirana. 

Fa anys que en aquest país s’ha imposat un toc de queda ideològic, dictat pels guardians del gheto autonòmic, que corren a atacar el nacionalisme català conseqüent amb brutals injuries i difamacions, però els falta temps per amagar-se, rendir-se i pactar amb els que treballen cada dia per acabar amb la Nació catalana. La jugada consisteix en condemnar la resistència nacionalista catalana a un ostracisme polític etern, mirant que el seu missatge passi desapercebut al poble de Catalunya i que, en cas que desperti en algun racó del pais una flama de valentia i autenticitat de lluita independentista real, construir al seu voltant un pervers núvol d’intoxicació mediatica tant gran i dens que la sentenciï a esvanir-se. Ho seguiran intentant, sempre. Però aquest cop no els servirà de res. Les seves mentides seran la seva fi política.

Xenòfobs, diuen.

Com si el FNC sentis odi cap als estrangers pel simple fet de ser-ho. Com si les dones i els homes del FNC rebutgessin sistemàticament les costums dels estrangers. Com sempre, a els fabricants de mentides no els importa trinxar la realitat per crear ambients hostils i tancats, sempre al servei del totalitarisme ideològic, el globalisme embogit i la penosa censura autonomista.

El nacionalisme català no té por dels estrangers. En un país amb vocació històrica d’obertura i d’intercanvi de coneixement i cultura, l’estranger és benvingut. El que defensa el FNC és, simplement, el què s’exigeix a l’estranger en tot país del món: respecte prioritari per les costums i valors propies de la Nació on es troba, aprenentatge de la llengua i la cultura del país, compliment escrupolós de la llei i l’assumpció de deures i responsabilitats com a ciutadà. Obviament, si un estranger no fa cap esforç per adaptar-se a aquests preceptes bàsics, discuteix o ataca els valors de la societat catalana i crea societats paral·leles totalment alienades, delinqueix i no assumeix cap deure de ciutadania, aquest estranger no té, ni tindrà, lloc en el nostre país. Aquest raonament, que és el que s’aplica en les societats normalitzades del món per mirar de protegir-les de la decadència i la desestructuració, a Catalunya és atacat i perseguit. S’entén fins a quin punt poden odiar el FNC els defensors d’una Catalunya en ruïnes. Una formació que vol posar pau i ordre serà sempre blanc dels atacs dels abanderats del caos i enemics de la Nació catalana.

Racistes, diuen.

El terme és tant greu i insultant com profunda la ignorancia de qui l’utilitza contra el FNC. Denota una incultura insondable, plena de prejudicis i pors, i un pensament atrapat en el temps que descriu, tristament, la manca de referents morals i ètics de qui l’esgrimeix sense cap tipus de fonament, només amb l’ànsia d’estigmatitzar un pensament polític diferent.

En cap cas, cap membre del FNC defensa la superioritat d’una raça sobre una altra, ni en sent cap menyspreu. Bàsicament, perquè els homes i les dones del FNC són plenament conscients que existeix una sola raça. La raça humana. Afortunadament, a Catalunya els grupuscles racistes són insignificants. La gent disposada a acusar a tothom de racista, però, sembla augmentar preocupantment. 

El què si que hi ha al món són diferents nacions, cultures, ètnies i societats. La varietat és una riquesa a preservar. Cada nació és única i insubstituïble i ha de lluitar per preservar les seves singularitats, cultura i llengües, assentant-se i protegint la seva terra de l’ocàs. Per això el nacionalisme català, independentista i serios, ha de treballar per preservar la seva nació, la catalana, alertant dels perills d’una societat líquida i desdibuixada, desarrelada. El nacionalisme català ha de contribuir a protegir i enfortir seriosament i profunda la llengua, la cultura, els valors, els usos i costums de la seva societat. Per responsabilitat i coherència, per un futur sòlid per al poble català, no pot permetre que valors d’altres pobles, diferents o totalment divergents als nostres, s’infiltrin perillosament a Catalunya, canviant-la, pervertint-la, aniquilant-ne la identitat,degradant-ne la originalitat, fins a fer-la irreconeixible i terminal. Protegir-ne les arrels i enfocar-la al futur és el què defensa el FNC. Una Catalunya catalana, unida i forta, endreçada i neta, respectuosa amb les altres nacions del món però viva, plena i singular.

La persecució contra el Front Nacional de Catalunya ha començat. I en aquesta particular caça de bruixes nostrada, les dones i els homes que comparteixen la visió del país i l’estima per la pàtria que defensa el FNC hauran de persistir, unir-se, sempre des de les idees i la raó, contra un mur interessat d’idees prefabricades i perverses. Hauran d’assumir responsabilitats de poder per conduir la Nació a la llibertat i construir una societat catalana cohesionada i respectuosa.

Persistir per vèncer. Persistir per assolir la llibertat nacional d’una Catalunya catalana, rica, lliure sobirana.

Una resposta a “Persistir per vèncer”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: