TRANTOR (primera part)

L’independentisme català està dividit, a grans trets, en dues propostes. Dos fulls de ruta per a fer de Catalunya un estat lliure, sobirà i independent. Per una banda, la via tutelada. Per l’altra, la via unilateral.

Els partidaris de la via tutelada defensen que la coincidència de tres catàstrofes devastadores faran inevitable la independència de Catalunya, i que la feina de l’independentisme s’ha de basar en afavorir els factors de reproducció de les diverses crisis espanyoles, fins a generar un escenari polític i econòmic que faci de l’acceptació de l’autodeterminació catalana l’única opció que li quedi al regne d’Espanya.

Es creu que la propera crisi econòmica a Espanya serà definitiva, que enfonsarà el país en uns nivells de deute inassolibles que la portarà al col·lapse, i que la reacció de la Unió Europea serà potenciar la màxima autonomia econòmica de les regions riques perquè escapin del naufragi estatal. Des del punt de vista de la via tutelada, es creu que l’escenari econòmic i la necessitat europea d’estabilitzar les regions més prosperes afavorirà Catalunya i la seva independència. És a dir, es confia en la ruïna espanyola i en l’interès dels estats europeus per a salvar els mobles d’alguna manera, per a fer de Catalunya un estat lliure.

La via tutelada també es fonamenta en la enorme i sostinguda pressió internacional que rebrà Espanya perquè permeti l’exercici de l’autodeterminació catalana en un referèndum pactat. Aquest argument es basa en el creixent malestar de diferents organitzacions europees i internacionals en tot el referent als fets d’octubre de 2017 i el judici als antics membres del Govern. També es creu que la tasca del President Puigdemont serà clau per internacionalitzar el conflicte i sensibilitzar els estats i la seva opinió pública del cas català. En aquest sentit, la crisi d’estat que portaria a Espanya a acceptar un referèndum d’independència pactat amb Catalunya tindria l’origen en l’escàndol del judici, l’esglai que produeix la deriva cap a l’extrema dreta i l’autoritarisme de la política espanyola i la defensa dels drets humans per part de la comunitat internacional.

La tercera catàstrofe espanyola que portarà inevitablement a la independència de Catalunya, segons els defensors de la via tutelada, serà una cada vegada més robusta majoria independentista a les institucions del país. El què cal, doncs, és ampliar la base de l’independentisme, que ara és insuficient, i fer-lo més fort. Això comportarà no tants sols un poder indiscutible a Catalunya, que es reconeixerà a nivell internacional com a una voluntat ferma i sostinguda de llibertat, sinó que també generarà una capacitat per bloquejar, o si més no condicionar de manera definitiva, la política a l’estat. Qualsevol formació política espanyola que vulgui formar govern haurà de pactar amb els independentistes. I aquests exigiran sempre un referèndum d’autodeterminació per avalar el govern espanyol. Espanya, doncs, amb la seva governabilitat i estabilitat política en mans dels independentistes catalans, no tindrà altre remei que pactar l’autodeterminació amb Catalunya a través d’un referèndum d’independència, per recuperar la seva capacitat política i formar govern.

Els defensors de la via tutelada creuen que posar terminis temporals concrets a cada una de les crisis és contraproduent i juga en contra de la independència. També creuen que, sota l’aparença de caos i desconcert que s’intueix en alguns moments del Procés, tot forma part d’un gran pla general, del qual no cal desvetllar massa detalls, que es va modificant i adaptant a els diferents episodis i estratègies del contrari. També es considera, en general, que els suports i simpaties internacionals que rebrà Catalunya en el seu procés cap a la independència seran cada vegada més grans i significatius, i que Espanya anirà quedant sola i ridiculitzada i que, això, d’alguna manera forçarà l’escenari del referèndum pactat. Espanya caurà, feta bocins, començant per Felip V i el sistema judicial, i acabant amb una crisi tant greu que farà la unitat d’Espanya insostenible i l’estat català lliure, sobirà i independent, inevitable.

I després, hi ha qui creu en la via unilateral.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s