FILLS DE LA LLIBERTAT

Si Catalunya aconsegueix alliberar-se del jou espanyol, els catalans patirem el xoc generacional més bestia de la nostra historia. Si la diferència de mentalitats i encaixos, o de la força dels complexos i les pors, entre qui va viure el franquisme al poder i qui s’ha desenvolupat  en democràcia ja és notable en molts sentits, quan el país produeixi persones lliures en un país lliure per primer cop en segles, la commoció generacional  pot ser sideral.

Hi ha alguns traumes que costarà de remetre, però la vida busca sempre la llum i es desentén de la foscor sempre i tant ràpid com pot. Els connacionals catalans que tingui la fortuna de néixer i viure en un estat català normalitzat es podran dedicar a viure la vida amb una plenitud i un vigor allunyada de l’eterna guerra, que a Catalunya ha congelat cervells i ànimes al llarg de segles d’ocupació, hostilitat i lluita per la supervivència. Els nascuts en la guerra o els soldats que haurem hagut de lluitar l’ultima batalla tindrem la “mirada de les mil milles” i en vida no serem capaços de fruir de la llibertat com ho seran els nostres fills i nets. I que així sigui.

El problema és que si jo sé i entenc això, els espanyols també ho saben i ho entenen. Potser millor hi tot. I quan dic espanyols em refereixo a tot aquell que treballa per evitar que la llibertat de Catalunya sigui possible. I quan dic espanyols em refereixo a aquells que entren en pànic al pensar en una societat d’homes i dones lliures, en un país mediterrani, modern, ric, obert i geo-estratègicament clau com serà el nostre. I quan dic espanyols em refereixo a aquells que saben que en una societat catalana independent les seves motos no les comprarà ningú. I quan dic espanyols em refereixo a tots aquells que es moren de por al pensar que amb la llibertat de Catalunya i en un país ple de dones i homes lliures i desvetllades, la insondable mediocritat, el cinisme majúscul i la incoherència paternal de la que han fet bandera durant anys quedaran al descobert com una taca de tomàquet en una camisa blanca acabada d’estrenar.

El problema dels catalans és que ens costa d’imaginar la magnitud del què estem portant a terme. L’alliberament d’una nació, d’un estat ocupant i violent, sol comportar un període de crisi profunda, que fa trontollar els ciments del país. El terratrèmol es deu a la sotragada que provoquen els simulacres muntats per l’opressor en caure i esclafar-se contra el terra. Hem de lluitar amb totes les nostres forces per desfer-nos del jou espanyol, perquè hem de poder tenir el goig de contemplar uns fills i uns nets de la llibertat, als que ens costarà d’entendre i reconèixer. Com més ens costin de reconèixer,  més profunda i franca haurà estat la victòria. Com més difícil sigui entendre’ls, més gloriosa la seva llibertat. Fem-la.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s