#SomEl155%

El processisme, aquesta castanya borda del catalanisme neo-autonomista, s’ha especialitzat, en gairebé una dècada d’espectacle subvencionat (una dècada, penseu-hi fort), en pervertir i podrir qualsevol concepte o camí que pogués ser útil a l’independentisme. La tasca de les organitzacions anti independentistes (PdCAT, ERC, Òmnium…) ha estat, i segueix essent,  frenar el país, creant armes de destrucció massiva mental, amb campanyes organitzades expressament per canalitzar la voluntat i la intuïció popular cap a un no res salvatgement folkloritzador. Aquestes organitzacions s’han posat sempre, i sense fissures, al servei de la unitat de l’estat dels espanyols, treballant fervorosament des del poder per castrar la més mínima opció de fer caure el vel del simulacre autonòmic.

Quan la sentència de 2010 del TC espanyol sobre la proposta d’estatut va deixar clar que el català no era, ni podia ser, única llengua vehicular a l’escola i que, de fet, no ho era ni ho havia estat mai, alguns independentistes vàrem iniciar una campanya nacional de recollida de signatures per forçar, a traves d’una ILP, la reforma de la LEC i blindar el català per llei com a única llengua vehicular a l’escola. Automàticament, Òmnium i els seus autonomistes patrocinadors van activar una contra-campanya visceral, dita SomEscola, que consistia en adhesius i pancartes, que es van distribuir per tot el país amb una rapidesa inaudita, i en un manifest on es feia una defensa vàcua i complaent del model escolar català, es tractava la sentència del TC com a intranscendent i on no es proposava absolutament res per combatre-la, més enllà de les absurdes proclames unitaristes de resultat zero. És a dir, una immensa campanya del no-res publicitari, de fum autocomplaent, utilitzada per tapar i criticar amb ferotgia l’autèntica campanya de defensa del català que estàvem fent els independentistes al carrer. CiU i ERC van acabar tombant la proposta de ILP al Parlament amb la seva majoria a la mesa, i no van deixar ni que es plantegés un debat seriós sobre la possibilitat de blindar el català, acusant-nos d’hiperventilats alarmistes. Fa dues setmanes coneixíem la seva proposta d’actualització del model d’immersió: fer-lo desaparèixer. Òmnium com ariet castrador social i els partits com a garants de l’stato quo autonòmic. Jugada mestra clàssica.

Quan Òmnium perpetra la present campanya anomenada SomEl80%, ho fa amb uns objectius molt clars, que són exactament els contraris que diu defensar. Amb la vaguetat per bandera i la llagrimeta sempre apunt, el trist memorial de greuges que tenen per manifest segueix escrupolosament la norma bàsica de tota carta processista: no presenten cap objectiu real ni verificable. No proposen cap solució efectiva ni descriuen el conflicte que diuen voler tractar. No parlen de res més que de la seva superioritat moral i la seva suposada incondicional defensa d’algun espai autoreferenciat del que es creuen exclusius garants. I sobretot, generen i reforcen un marc mental d’estricte obediència espanyola del que no es mouen ni un mil·límetre.

El que busca Òminum, és a dir, l’ERC de Junqueras, amb aquesta pútrida campanya, és destruir el referèndum del Primer d’Octubre de l’imaginari col·lectiu i reforçar la idea que l’1-0 va ser un acte reivindicatiu més, en la summa eterna de l’omplir-se de raons autonomista. Convertir l’1-0 en un nou 9N, és a dir, en una terra cremada per on l’ independentisme ja no pugui transitar sense haver de lluitar contra un imaginari impostat de fracàs i derrota. Un imaginari que es comença a explotar l’octubre de 2017 i que es fa creixer a partir, precisament, de campanyes tramposes com la present. En aquesta ocasió, a més, arrebossat amb el xantatge de la violència i el guerra civilisme permanent que en l’1-0 no va existir, però que el processisme porta més d’un any construint per excusar-hi la seva mediocritat.

Intentar fer veure que la majoria que aposta per l’autodeterminació, i ja l’ha tastada exercint-la i defensant-la, està avui per sortir a caçar unicorns per Les Guillaries, o referendums pactats amb l’estat dels espanyols és incendiari, irresponsable, pretén corrompre l’experiència més personal i intima de la gent i desvestir-la de transcendència política. És insultant.

La campanya, també, és un graó més en la construcció de l’espai polític simulat que ERC i Comuns malden per vendre. La llista de sotasignants del manifest és una demostració tàcita de fins a quin punt el processisme junquerià ja no se sustenta sobre mentides vives, amb certa necessitat de contacte amb la realitat, sinó que es veu encantadament obligat a rodejar-se d’una cohort de zobies morts de gana per intentar colar unes motos publicitàries de minúscul recorregut. També és cert que els imbecils en busca de pagueta i els signamanifestos irresponsables són legió. Construir una trama política sobre manipulacions quilomètriques era l’especialitat de Jordi Pujol. Li varem permetre durant trenta anys perquè el país estava fent la migdiada. El problema és que el junquerisme intenta fer el mateix amb mentides demencials, escenaris de cartró-pedra, uns tramoistes torrats i mediocres i un país despert.

Igual que el Govern Puigdemont era el 155 polític, Òmnium és el 155 social. Un paper que hagués compartit l’ANC si l’independentisme no hagués estat prou fort i hàbil per posar a la presidència una persona amb caràcter i projecte. Un caos propagandístic, a la fi del dia, orquestrat amb la finalitat d’enganyar els més dèbils, comprar voluntats amb promeses impossibles i paguetes institucionals i disfressar d’independentisme assenyat el què és obertament espanyolisme militant. Com en tot el procés, les eines que ha construït el país per mirar de protegir-se nacionalment d’una ocupació centenària són les que utilitza l’estat dels espanyols per dificultar-ne l’alliberament, i una classe política catalano-autonomista, forjada en l’estricte i indiscutible obediència espanyola, i sense un bri d’imaginació per les factures que estan generant, els fa de guardians del ghetto esperant cobrar a final de mes. La feina dels independentistes és denunciar-ho i combatre-ho, arreu i sense quarter.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: