DURANT ANYS

Durant anys em vas dir que volies fer un país nou. Un país nou, deies. Un país independent, deies. Durant anys em vas prometre que treballaves per fer possible una Catalunya independent. Sempre que eres davant un micròfon o una càmera em repeties que eres un polític seriós i assenyat i que no podia dubtar de tu i que compliries les teves promeses. Durant anys em vas dir que si tenies majoria al Parlament de Catalunya faries de la voluntat popular un mandat ineludible. Durant anys i anys em vas dir que els teus amics europeus et demanaven un democratic mandate. Ho repeties una vegada i una altra, fen-te el responsable i també l’ofès si algú gosava dubtar de la teva paraula.

Durant anys no paraves de repetir en ràdios i televisions i diaris i revistes de tot el país i del món sencer que estaves preparant la independència perquè els catalans t’havien votat per fer-la. Parlaves d’independència, d’autodeterminació, urnes, vots, mandats populars, majories i valors democràtics i la gent a Catalunya et creia perquè també et creien els reporters dels principals mitjans de comunicació del planeta. Durant anys vas vendre un missatge d’unitat i fermesa per la independència de Catalunya i vas fer milers de quilometres explicant el projecte de l’estat català independent al món. O al menys això ens deies sempre que podies. I podies molt. Podies sempre, cada dia, tot el dia. Podies perquè tothom estava pendent del què deies.

Tenies tot el poder que els vots poden atorgar a Catalunya. Centenars d’ajuntaments al teu servei, tots els consells comarcals del país, les quatre diputacions, majoria absoluta al Parlament i el Govern de la Generalitat, amb les seves conselleries treballant a tot drap per construir les estructures d’Estat necessàries per fer un país independent. O això deies. Ens ho deies cada dia. Cada dia de la setmana. Que treballaven per fer estructures d’estat, per construir la Catalunya independent que preparaves, que deies que preparaves. Que creiem que preparaves sense descans perquè sense descans ens deies que ho feies. Dia si i dia també. Durat anys ens vas dir que ho teníem apunt. Quan algú et preguntava com s’estava treballant, quines coses concretes es feien o et demanava que demostressis la feina feta que deies que feies tot el dia, tu responies com si preguntar-ho fos gairebé una traïció, que tot era secret i que no es podien mostrar les cartes que teníem i que, lògicament, s’estava fent la feina que calia i que no en dubtéssim que tot estaria preparat el dia que calgués estar-ho i millor no tornar-ho a preguntar. I nosaltres et creiem i et votàvem i preguntàvem cada vegada menys fins que no vàrem preguntar res perquè preguntar semblava de traïdors a la independència de Catalunya.

Els catalans et vàrem donar totes les majories possibles. Durant anys i anys. Els catalans vàrem manifestar-nos pacíficament i ens semblava que era bo. Durant anys vàrem creure i vàrem votar i vàrem esperar i vàrem aguantar els canvis de plans i les improvisacions i els nous pactes i les noves eleccions. Ens vas prometre un referèndum vinculant. Ens vas prometre respectar la democràcia. Ens vas prometre fer complir les lleis catalanes que emanaven de la voluntat popular. Ens vas prometre una independència sense aturador. Ens vas prometre compromís i valors i lideratge i paraula i honor. I de tot el que vas dir i prometre no hi havia res que fos veritat.

Durant anys t’havies dedicat a mentir i a no fer la feina. Durant anys havies dit que feies una feina que no feies, que preparaves una Catalunya independent que no preparaves, en la que no creies i que volies evitar. Durant anys vas fer discursos per enganyar al teu poble, per manipular-lo, per fer creure a la gent que eres una garantia per la independència, perquè la gent el votes, mentre pactaves amb Espanya la rendició i la destrucció de l’independentisme. Durat anys vas utilitzar el poder dels catalans per destruir la seva voluntat i posar les institucions de Catalunya al servei de l’autonomisme, el caos i la violència. Amb la teva irresponsabilitat i la teva incapacitat per acceptar la critica o els errors, amb la teva insondable capacitat pel cinisme i la manipulació, enganyaves en cada entrevista, en cada article, en cada paraula que sortia de la teva boca. Les teves promeses no valien res. Les teves paraules eren falsedats de la pitjor mena.

Durant anys has jugat amb la voluntat del poble de Catalunya, amb els seus somnis i les seves esperances. Durant anys t’has dedicat a mentir i, arribat el moment de la veritat, a perpetrar la més gran i profunda de les traïcions, lliurant-te a un enemic tant cínic i malvat com tu amb el que pensaves que havies pactat, o fugint com una rata amb deliris de glòria a fer-te la víctima quan havies entregat el teu poble al caos i la violència. Ja només els idiotes et creuen. I al món no hi tants idiotes com et penses. Només els il·lusos et volen, perquè són incapaços de dir-se la veritat. La majoria comença a entendre que els has fallat. Ja no els quadren les teves mentides. Aviat entendran qui eres de veritat, i l’amor incondicional es transformarà en quelcom que no pots ni imaginar. Arribarà un dia en que tothom entendrà l’error fatal que vàrem cometre confiant en un mentider incompetent com tu. I llavors et farem l’homenatge que et cal i et convé.

Que ens convé a tots. Tot arriba.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: