ACOLLIR O RECOLLIR?

 

Benvolgut Guardià, em permeto replicar-te aquí la lletra titulada Acollir “negritus” amb una sèrie de pensaments d’ànim constructiu i amistosa voluntat. Segur que la prendràs pel què és, doncs, una resposta amical sense més intenció que la de resoldre algunes de les teves sempre interessants idees. Aquí l’article del Bernat Dedéu al que responc.

El concepte lliberal de lliure circulació de persones, béns, monedes i informació  per tot el planeta és gairebé universal a la pràctica. No hi ha racó al món on un esser humà, una hamburguesa, un dolar o un article de l’Enric Vila no pugui arribar. No hi ha restricció al respecte, sempre que es compleixin alguns requisits basics i instrumentals a tal efecte. El liberalisme, doncs, és la  clau que obre totes les portes. Menys una. El liberalisme no proposa, ni en la seva forma més estricte, la destrucció dels països per buidatge essencial. Només faltaria! Pretendre anular l’existència de les nacions convertint-les en meres adscripcions voluntàries i discrecionals o minimitzar els estats a simples límits administratius pot ser el fonament de l’anarquísme conceptual, però no un efecte colateral de l’aplicació dels postulats liberals i menys el seu objectiu prioritari. L’ adopció de nacionalitats a la carta no resol cap de les problemàtiques que planteja la immigració massiva no natural, sinó que fomentaria el col·lapse estructural gairebé immediat de les societats més avançades, acceleraria la destrucció dels pobles i nacions occidentals i retornaria la societat al violent caos predemocràtic.

Tots els estats del planeta intenten controlar la immigració en el seu territori. Només els estats fallits o sense prou recursos negligeixen aquesta responsabilitat, però solen ser estats a els que ningú es planteja emigrar de manera permanent o, ni tant sols, de manera transitòria. Si els estats occidentals vetllen amb tanta cura les seves fronteres és per donar compliment a una de les funcions essencials que se’ls atorga com a construcció social: la protecció dels seus ciutadans. L’onada immigratòria de les ultimes dècades fa impossible una sana i efectiva integració dels nouvinguts als països occidentals. Una integració basada en el respecte i la interiorització de nous valors que no és, per altra banda, en les intencions ni tendències naturals dels individus migrats que arriben a Europa.  La pressió migratòria a la que estan sotmeses ciutats i pobles de la costa i centre d’Itàlia, Gràcia, França Catalunya o Espanya arriba al límit de col·lapsar els seus serveis socials, assistencials, educatius, sanitaris o les capacitats, fins hi tot, de distribució alimentaria. És el seny i el sentit comú de les persones que trepitgen carrer cada dia que prova de posar fre, votant opcions polítiques assenyades i d’ordre, a tanta disbauxa i demagògia d’anys. La gent no és racista ni xenòfoba. La gent te seny i sentit de país.

El flux migratori actual no és natural ni escalat, sinó que és fruit d’una expansiva creença en societats-miracle per centenars de milions de ciutadans d’estats pobres. La majoria d’immigrants venen voluntàriament a viure dels contextos socials que els occidentals hem creat, a fer-se partícips d’uns drets aliens i impropis però a desestimar les responsabilitats i deures que comporten, per incapacita o manca de voluntat. El forassenyat seria permetre fomentar un desequilibri definitiu en la nostra forma de vida que la fes insostenible.

Si la voluntat de ser ciutadà d’una nació és l’únic requisit per fer-la efectiva, llavors les nacions no existeixen, els pobles no existeixen, les cultures no existeixen i, en últim terme, ser ciutadà no vol dir res. El liberalisme no es pot sustentar en el no-res ni promoure escenaris que de fet, facin impossible l’aplicació dels seus propis postulats. Que els europeus ens haguem de sentir a dir que som xenòfobs o racistes quan el vaixell Aquarius passa per davant de les costes de Egipte, Líbia, Algèria, Tunísia o Marroc sense que cap d’aquesta països faci res per acollir-lo, és d’un cinisme majúscul. Que els europeus haguem de demanar perdó per acollir milions d’immigrats il·legals mentre la propaganda mafiosa de les ONG, convertides en agencies de viatge patrocinades pel globalisme anorreador de pobles, transporten de costa a costa a homes joves, fornits i lliures, és per analitzar amb profunditat fins a quin punt som hostatges de la manipulació i del xantatge emocional de la màfia mundialista.

Una vegada acollits a València, els immigrants il·legals tindran tot un continent per circular lliurement. Un cop acollits, alimentats, vacunats i avituallats gratuïtament, els immigrants il·legals faran a Europa el que no podrien fer enlloc més del món. I aviat ens els trobarem al metro de Barcelona, enriquint els nostres carrers i barris amb la seva lliberal manera de vendre falsificacions mafioses i arruïnant el nostre comerç, protestant per el nostre racisme i reclamant habitatge, educació, sanitat i lleis adaptades a les seves creences i necessitats. Els que volem protegir les societats occidentals , ànim lliberal i pacífic, del caos mundialista no som xenòfobs ni racistes. Volem protegir les nostres societats de la manipulació assimiladora i expandir els nostres valors de paus i progrés a d’altres indrets del món, si ells en volen participar.

Declarem el més profund respecte per les societats, per els països, nacions i cultures del món. També, lògicament, per la nostra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: