UN PAÍS

Catalunya és un país enterrat sota una muntanya de jugades mestres. A Catalunya no ens hem adonat de la mort de la democràcia perquè estàvem massa ocupats penjant els llaços grocs de la Santa Redempció. Que tot un poble, creatiu i respectat, es permeti un ridícul d’aital magnitud només és possible sota els efectes combinats d’una voluntària ceguesa moralista i una allau propagandística difícilment comparable. Els llaços grocs representen el dol d’una part de Catalunya que es nega a acceptar la realitat, ni que sigui superficialment, perquè això significaria la mort de massa creences. Representen també la incapacitat per entendre l’abast de la destrossa, a nivell polític, democràtic i social,  i serveixen d’enèsima excusa per no canalitzar la protesta, o la revolució,  cap a l’autèntic origen del mal, que no és altre que la voluntat reiterada del Poder per paralitzar la independència de Catalunya.

Catalunya no és un país, és un negoci. Un gran negoci per a molta gent. Sobretot per als catalans, que, incapaços d’entendre què és la democràcia de debò, com s’exerceix i com es defensa, vivim en un territori amb unes possibilitats fora de l’abast de la nostra imaginació. Per això vàrem inventar el surrealisme, per mirar d’explicar-nos la dissociació entre les bases de les nostres dues dimensions: la de la nostra infinita estupidesa i la lluentor gloriosa de les nostres cadenes. Catalunya és un negoci rodó, perquè sota l’aparença de territori seriós i contingut, sense cap poder però amb moltes possibilitats, s’amaga una població salvatgement creativa amb un defecte de programació que ens permet veure el cel però no les estrelles.

Catalunya és en realitat, una magnifica porció de no-res. Res importa perquè tot és relatiu i superficial. Res s’explica massa bé perquè nomes faltaria que algú entengués alguna cosa i aconseguís de fer forat en el vel de parsimoniosa indiferència amb que els catalans destruïm la intel·ligència cobrint-la d’eufemismes i sopars de duro. Aquí, fins hi tot els que hi veuen clar tenen la pròpia impressió de ser elements estranys, dissidents, una mica sonats i generalment s’autoexclouen de participar enraonadament de la vida publica sense caure en interpretacions embogides de si mateixos, que no fan més que donar carnassa als depredadors gasetillers de la realitat per convertir-la i convertir-los en font de caricatura i tancar el cercle.

A Catalunya no ens hem adonat que qui hi ha mort la democràcia hem sigut nosaltres mateixos, deixant que els homes i dones que representaven el nostre sagrat vot i la nostra sagrada voluntat ens fessin servir d’excusa per demostrar-nos fins a quin punt podem restar indiferents quan la més vil de les traïcions ens destrueix la vida. Són els diputats catalans, en el Parlament català, escollits per la majoria dels catalans i les catalanes els que un mal dia van decidir violar la nostra voluntat d’independència per rebolcar-se en l’autonomisme victimista, aprofitar-se dels nostres desitjos de llibertat per sotmetre’ns al poder dels ocupants espanyols i entregar-nos gratuïtament al caos i el salvatgisme mentre ells s’oferien a entrar a la presó a canvi de promeses absurdes, o marxaven a països civilitzats a explicar-nos de què va la llibertat mentre vivien en cases de luxe. En qualsevol país civilitzat del món, els dirigents del Procés s’enfrontarien a un profund castic polític i personal per haver sotmès la població a un engany continuat, conscient i premeditat, profund i mesquí, amb l’única finalitat de rendir-lo davant dels seus enemics declarats. Aquí, els fem herois.

Catalunya és un camp de batalla entre dos estils de totalitarisme. El feudalisme castellà lluita per imposar el seu esquema al proto-feixisme català, en una cursa per demostrar qui és el que manipula millor i més profund i passa a la següent pantalla amb menys morts a l’armari. Però els armaris estan rebentant de cadàvers i en l’últim tram de la pel·lícula el cos putrefacte de la democràcia, mort en una escena poc elegant, amenaça de fer col·lapsar l’estructura de tot el teatre. Un Govern com el de Torra només és assumible en una Catalunya sotmesa al caos i al xantatge. No es recorda una tropa d’oportunistes de menor talla al poder des de la vaga de guionistes de Hollywood de principis de segle. La barbàrie del pacte i la manipulació emocional amb que l’estat profund espanyol i el col•laboracionisme català han jugat amb la voluntat de la gent generarà unes factures que ni uns ni altres podran assumir. En aquesta realitat, més enllà dels grisos auguris de les ments poc creatives, hi ha la llavor de la independència del país.

Catalunya no són unes muntanyes, ni uns boscos, ni una historia ni una llengua. Catalunya ets tu assumint la derrota i penjant llaços grocs a cada cantonada com un imbecil posseït. Catalunya ets tu fent veure que plou quan dic que Junqueras és un botifler, Puigdemont un inútil, Rovira una bruixa o Gabriel una demagoga. Catalunya ets tu, anant a treballar, comprant a l’Ikea o agafant un avió, pensant que vius en un país que lluita democràticament per la llibertat quan en realitat no fas més que avalar la mort de la democràcia amb el teu nul sentit crític. Catalunya ets tu, explicant-me la nova jugada mestre i dient-me que ens en sortirem mentre ignores voluntàriament el retorn a l’autonomisme i la derrota de qualsevol pensament dissident al Parlament. Catalunya ets tu, preparant amb entusiasme les eleccions municipals de 2019 en les que votaràs els mateixos traïdors i venuts que portes anys votant, els que s’han rigut a la teva  cara i han destrossat el futur de democràcia i llibertat del teu fill, de la teva filla, dels teus pares, de la teva dona, del teu home, dels teus amics, dels teus veïns, de la teva terra. Catalunya ets tu, fent veure que ets idiota, i que acceptaràs aquesta farsa per molt de temps. I no et crec.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: