GUERRA CATALANA: conflicte ètnic

Una ètnia o grup ètnic és un grup de persones que s’identifiquen entre elles a partir d’uns lligams que els distingeixen d’altres grups. Aquests lligams poden basar-se en trets culturals, lingüístics, racials i/o religiosos, que poden ser d’un caire més o menys porós.

La llengua i els trets culturals de l’ètnia catalana, amb les seves particularitats internes, la singularitzen i la identifiquen i la diferencien ètnicament en aspectes fonamentals de la concepció del món, la cohesió i estructura social desitjable o l’imaginari comú pel què fa a la percepció, tractament i aplicació de la cultura del dret i la cultura democràtica. La concepció que l’ètnia catalana i l’ètnica castellana tenen del poder i de l’arquitectura estatal és, en alguns punts diametralment oposada i ve determinada, en gran mesura, per la seva inclinació natural en relació al mateix sentit del domini, el poder i, indestriablement, a construccions civils vitals com les lleis, el comerç o l’administració.

Actualment a Catalunya hi conviuen dos grups majoritaris: representants d’aquesta ètnia catalana pròpia del país (originaris autòctons i assimilats d’onades migratòries) i representants d’altres ètnies provinents, sobretot, de la península ibèrica en el que podríem anomenar no assimilats i no integrats en el país d’acollida ni en la cultura de l’ètnia pròpia del territori.

El catalans no són, evidentment, aquells que viuen i treballen a Catalunya. Ni els que diuen ser-ho. Aquesta seria una observació que qualsevol analista sociològic trobaria absurda. És fàcil entendre fins a quin punt questa idea resulta risible si intentem transportar-la a qualsevol lloc civilitzat del món, on veurem que fracassa per ridícula i del tot punt insultant per als pobladors autòctons. Però aquest és el missatge que des del poder polític al servei de l’ètnia ocupant i majoritària s’ha anat transmetent durat dècades a Catalunya per encobrir un conflicte ètnic que, analitzat amb profunditat, té molts punts de contacte amb un genocidi. El missatge propagandístic de l’ètnia castellana ocupant i dels seus servidors a Catalunya segons el qual l’ètnia catalana no existeix o n’és indistingible de la castellana, construint un tabú social a tractar el tema de manera profunda i seriosa.

Resulta impossible, doncs, resoldre un conflicte sense conèixer l’origen del mateix. És del tot il·lusori pretendre superar una situació problemàtica ignorant-ne l’autentica naturalesa, la font primària de la qüestió a resoldre. Tot apaivagament momentani i aparent del conflicte està destinat a ressorgir amb força, generalment multiplicada, si no s’ha interpretat adequadament l’origen del conflicte i no s’han pres acords i mesures per eliminar-lo definitivament. Generalment, un conflicte irresolt o mal tractat tendeix a esgotar totes les vies d’enfrontament entre les parts fins arribar a un punt on apareix l’últim escenari desitjable: la violència.

És de vital importància per als catalans reconèixer adequadament la font del conflicte amb l’estat espanyol. Resulta imprescindible posar sobre la taula la realitat, descobrint l’autentica raó per la qual els catalans ens veiem empesos recurrentment a un intens conflicte polític i social de xoc frontal amb els espanyols. Mal interpretar-ne les causes només ens porta a ignorar-ne les conseqüències i a intentar resoldre el conflicte amb solucions incorrectes, que actuen com a insatisfactori pedaç momentani però que esdevenen catalitzadors d’intenses revifalles del mateix problema. Un metge no pot curar una malaltia de la que en desconeix l’origen.

Catalunya és l’escenari d’un conflicte ètnic. Les dues ètnies enfrontades, l’ètnia catalana i l’ètnia castellana. La font del conflicte és el domini territorial i el poder sobre la terra anomenada Catalunya i la resta de Països Catalans. Aquest conflicte, vell, intens i violent, ha suposat per als catalans, l’ètnia pròpia de Catalunya i els Països Catalans, l’inevitable enfrontament de caire bèl·lic amb l’ètnia castellana i els seus aliats, durant segles. Els catalans, molt inferiors en nombre i en capacitat militar, han estat incapaços de frenar l’avenç de l’ètnia castellana i han perdut, amb el temps, el domini de gran part dels Països Catalans. En els territoris del País Valencià i les Illes Balears, i sota el domini de l’ètnia castellana, s’ha iniciat i dut a terme un lent però efectiu procés de substitució ètnica, de catalans per castellans. El procés de substitució per assimilació continua encara avui amb intensitat i és gairebé tancat. A les Illes s’ha replicat l’operació, amb igual resultat: substitució lenta però irrefrenable de l’ètnia catalana per l’ètnia castellana amb la conseqüència de convertir, a través de la violència i la colonització demogràfica, la ètnia pròpia del territori en minoria en la seva pròpia terra.

Tot i que l’ètnia catalana sembla encara l’única capaç de formar majories polítiques al país i transformar-les en majories parlamentaries i consistorials (encara que això no signifiqui que la voluntat política expressada a les urnes s’apliqui realment des de l’administració pública) , a Catalunya la divergència política i social entre les ètnies catalana i castellana s’accentua cada vegada que els catalans busquen vies d’autodeterminació. El procés de substitució de l’ètnia catalana per l’ètnia castellana no ha estat completat encara al Principat, tot i els esforços enormes dirigits durant dècades pel poder castellà a la colonització demogràfica del territori català i a la substitució de la cultura, valors i creences catalanes per les castellanes a través d’una intensa i global colonització mediàtica i propagandística a tots els nivells.

Si el conflicte a Catalunya s’entén de la manera correcta, és a dir, com la continuació d’un vell conflicte ètnic irresolt i blanquejat que està arribant al punt de genocidi de la població nativa catalana, s’està en el camí correcte per construir les eines i estructures que en permetin la resolució definitiva i positiva per a totes les parts. Definir el conflicte entre els catalans i els castellans, i els seus aliats, com a conflicte ètnic és la manera més ajustada i lògica de descriure la realitat de la qüestió, i ens ajuda a entendre les dinàmiques i estratègies que en té l’ètnia més poderosa i ocupant, la castellana, per conduir el procés de substitució i genocidi de l’ètnia catalana. També ens permetrà a els catalans definir millor els mecanismes de protecció i defensa activa davant d’aquest conflicte i activar els millors instruments per revertir la situació.

És lògic que la idea de conflicte ètnic resulti xocant per a una gran part del poble a Catalunya, ja que se sol associar popularment aquest terme a un conflicte bèl·lic. Si des del poder català, sempre al servei de de les elits de l’ètnia castellana, s’ha venut la idea de conflicte polític sense encertar a descriure el conflicte tal com és, un conflicte ètnic al cor d’Europa, ha estat per una catastròfica coincidència entre ineptitud política i deficiència instructiva. És fa més que necessari  que mai, des de l’independentisme assenyat, corregir aquest enfocament erroni del conflicte per contribuir a la seva resolució definitiva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: