RES-MOCRÀCIA

La Revolució dels Somriures ens ha mostrat amb cruel mestratge fins a quin punt ens hem empassat el simulacre autonòmic. Després d’una dècada de mobilitzacions massives i pacifiques, victòries incontestables del sobiranisme a les urnes i una intensa campanya d’unitat de destí en l’universal de l’independentisme assenyat, ens ha quedat un país arruïnat, buit de poder, paralitzat, sense lideratges i amb una fragmentació social palpable. És a dir, som on érem. On fa segles que som. On continuarem essent si deixem en mans de grisos capitostos covards el comandament d’una guerra massa vella i inútil.

Nogensmenys, l’actual situació no és resultat del Procés, sinó la manifestació forçada d’una realitat prèvia que el Procés ha fet aflorar amb la força imparable de les coses veritables. El mèrit del Procés no ha estat generar un canvi social en un sentit polític determinat i canviar la realitat per adaptar-la-hi, sinó actuar de catalitzador per fer caure els murs del simulacre pervers en el qual vivia instal·lat el país des de feia dècades. El regim de res-mocràcia en el que l’espanyolisme, l’autonomisme i el totalitarisme català es fa passar per independentisme per desdibuixar-ne el concepte fins a tornar-lo una farsa que generi rebuig, per absurd i infructuós.

Catalunya no té cap institució política pròpia ni sobirana. Qualsevol decisió de qualsevol organisme públic català, des de l’ajuntament més petit del país fins a la Generalitat o el Parlament, és susceptible de ser esmenada i revocada per l’autèntic poder pel qual els catalans es deixen regir: l’espanyol. Des de la més intranscendent resolució del consistori més humil, passant pels pressupostos de la Generalitat o les decisions, plans i estratègies de les conselleries, fins a les grandiloqüents lleis i proclames del Parlament català, tot resta sotmès a la discrecional disposició d’ànim del poder castellà. I l’ànim és sempre negre i hostil.

Si qualsevol decisió que prens pot ser esmenada i revocada per un poder al qual et sotmets, voluntàriament o forçada, tu no tens cap poder real. Cap sobirania. La sobirania no es fragmentable ni compartible. No tens cap poder ni cap sobirania perquè la última veu, la ultima decisió, la voluntat és sempre la d’un altre. Si qualsevol decisió que pren una institució catalana, dirigida per representants electes del poble de Catalunya escollits en vot popular, sigui un ajuntament, la Generalitat o el Parlament, pot ser qüestionada, contradita i derogada per un funcionari de l’estat espanyol, és que la democràcia a Catalunya no existeix. No és que sigui una democràcia imperfecte ni en transició ni millorable. No. És una democràcia inexistent. Una democràcia en la que el poble vota uns representants i aquest no tenen cap poder real de decisió ultima, és una democràcia fraudulenta dissenyada per encobrir una estructura de poder latent i perniciosa.

Que els catalans ens considerem un poble amb un robust sentit democràtic no significa que visquem en democràcia ni que la nostra percepció del viure democràticament es correspongui amb un ideal de pràctica democràtica perfecta. Tot i que en el context de l’antic règim i abans de l’aparició de l’anomenat estat modern, la nostra governança civil d’arrel romana havia establert unes estructures proto democràtiques singulars, que sota un desenvolupament nacional sobirà s’hagueren, molt provablement, convertit en substrat d’una cultura democràtica sana, hem dibuixat la historia dels tres últims segles sota el domini d’una ètnia amb unes arrels socials, culturals i de dret radicalment diferents a les nostres. Lògicament, la concepció del què és i pot ser la democràcia, dels límits de la participació política, de l’existència i exercici de drets o de la mera configuració estructural del ser públic ha estat profundament afectada per la influència de l’imperi castellà. I tot i que la visió del món pròpia dels catalans s’ha negat a morir ofegada en el mar de la piconadora uniformitzadora espanyola, les glopades de totalitarisme radical, excloent i violent  que ens han afectat profundament i han configurat una part important del nostre imaginari democràtic. És una maledicció. No podia ser d’altra manera.

La situació que viu Catalunya avui, la d’aquesta tardor passada i la de l’hivern apunt d’acabar, és a dir, la situació de tensió  al carrer, de sensació d’ofec i castració de la vida publica, de col·laboracionisme estrafet, de bloqueig institucional, de Generalitat sota vigilància i tutela, d’un Parlament inútil i agredit, de segrest de la nostra voluntat popular o de sotmetiment de la classe política catalana a un etern poder de veto castellà no la genera l’aplicació de l’article 155, ni la Revolució dels Somriures ni el Procés, ni la reforma de l’estatut, ni els anys de governs autonòmics, ni la recuperació de la “democràcia”, ni el franquisme ni Companys ni Macià ni el catalanisme de principis de segle vint ni l’anomenada Renaixença. La realitat és que els catalans estem recordant la crua veritat centenària: no tenim autogovern, ni sobirania, ni democràcia, ni veu, ni vot, ni passat ni present ni futur. Els catalans som un poble sotmès en procés de desaparició, objectes d’un genocidi lent, cruel i inexorable, que ens entestem en fer veure que vivim una democràcia moderna mentre legitimem el sistema que garanteix la nostra destrucció.

Cap decisió del Parlament català és sobirana. Res del què decideixi el Govern de la Generalitat és irrevocable. Totes les decisions dels  ajuntaments del país poden ser anul·lades per un tribunal castellà. Cap dels vots dels catalans serveix per res més que per justificar el simulacre d’una democràcia falsa que ens empeny a la inacció, la frustració i al caos imposat pels dominadors. Saber tot això és bo i necessari. Saber-ho és útil si serveix per canviar-ho. Saber-nos moribunds en la res-mocràcia espanyola ens ha de fer soldats per la independència i la democràcia catalana. Aquella que viuen els homes i dones lliures, i no els serfs de miratges perversos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: