NINOTS

La Revolució dels Somriures ha acabat convertint-se en una sàdica tragèdia nostrada. Si el final de la farsa processista està resultant tant desagradable i violent és per un evident efecte bumerang, on el cinisme, estupidesa i grandiloqüència estèril esgrimides durant anys per la casta de paràsits disfressats de sobiranistes està tornant a Catalunya, amplificada per tot el poder d’un estat desfermat, disposat a sacrificar-ho tot en defensa pròpia.

Però en l’Stalingrad que ens està quedant després de la traïció dels líders, manen uns ninots llastimosos. Desorientats demagogs sense sang a les venes. L’episodi del President del Parlament, entrant com un xaiet a l’escorxador del caspós espanyolista Circulo Equestre, amb cara de no saber ni on era ni a qui s’enfrontava, n’és l’enèsima prova. Que el Parlament es plantegi fer President de la Generalitat a un peix bullit com l’inefable Jordi Sánchez, capità dels titelles de la cohort autonomista, n’és una altra d’encara més lamentable.

El President del Parlament és la màxima autoritat del país en absència del President de la Generalitat , i en les circumstàncies actuals de setge a la democràcia a Catalunya, hauria d’adoptar un rol de fermesa i dignitat institucional més important que mai. En comptes d’això, ens trobem en el càrrec a un ninot tou i melangiós, incapaç de la fermesa de caràcter necessària per contestar amb valentia i to de President a la cataifa de soques alemanyots convertits en speakers espanyolistes, i posar-los al seu lloc.  Glaçat, acotant el cap, parlant fluixet i en espanyol davant d’una colla de desvergonyits i malintencionats estrangers, Torrent es va deixar atropellar per uns indocumentats oportunistes i va perdre la oportunitat de deixar les coses clares tant a Barcelona com a Madrid i Berlin, i fer tremolar una mica aquesta Brussel·les ressacosa. El President del Parlament s’hagués hagut de dirigir a aital audiència exclusivament en català i, en un to i volum digne de la institució que representa, haver-los ventat el següent.

Qui carai s’han pensat què són vostès? Com gosen insultar i amenaçar la centenària institució que represento? Quines constitucions i lleis varen respectar vostès quan varen fer caure el mur de Berlin? Quines constitucions i lleis no varen passar-se per la porta de Brandenburg en la reunificació alemanya? Vostès m’acusen de saltar-me la constitució espanyola quan no l’hem sobrepassada mai? Vostès m’acusen de saltar-me la llei davant d’un dels estats més corruptes i mafiosos del món, quan hem acatat tots i cada un dels requeriments del Tribunal Constitucional espanyol? Volen ser vostès manats per Rajoy? Volen substituir el seu ministre de finances per De Guindos? I el seu ministre de l’interior per Zoido? Volen convertir el Reichstag en un circ d’inútils demagogs? No saben qui té majoria al Parlament de Catalunya? No saben que les majories democràtiques s’han de respectar? No coneixen els drets humans ni els drets dels pobles? Saben què és el dret d’autodeterminació? No és això, precisament, el què van fer en la reunificació? Utilitzar aquest dret per recuperar la seva sobirania completa? Si tant els disgusta Catalunya i la seva gent, si tant els desagrada el nostre país, facin el favor de tancar les seves empreses i marxar de casa nostra. Els catalans ho farem igual o millor que vostès. No els devem cap favor ni cap respecte, però recordin que són a casa nostra. Recordin-ho sempre.

Però no. Els ninots com Torrent no saben posar la gent al seu lloc ni fer-se dignes del càrrec que ostenten. Al contrari. Amb el seu to trist i gris de funcionari reprimit, el seu capteniment de vassallatge i la seva mentalitat autonomista denigren la institució que representen i l’arrosseguen als peus de l’enemic. El ninot Sánchez faria el mateix com a President de la Generalitat. Els ninots no tenen sang ni valor. No tenen ni somnis ni memòria ni honor. Ni vergonya. No se’ls en pot demanar. Però tampoc se’ls ha de posar al capdavant de les institucions del país ni fer-los representants de la dignitat d’un poble que vol esdevenir lliure. Mai! Davant de les institucions catalanes hi ha d’haver homes i dones capaç d’enfrontar-se al món sencer per defensar la llibertat i la dignitat de Catalunya, i no ninots ni passerells En aquest Stalingrad nostre manen els ninots. Ninots al Parlament i ninots als ajuntaments. Ninots cínics i venuts. Ninots estrafets i incapaços. Però els ninots no guanyen guerres ni alliberen pobles. Això ho fan els Vassili Zaitsev.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: