DEFENSAR LA NACIÓ Part segona

En la primera dècada del segle XXI el nostre país va rebre gairebé un milió i mig d’immigrants provinents, sobretot, de tres grans punts d’origen: la civilització occidental, la civilització llatinoamericana i immigrants de la civilització islàmica, per una banda i de l’Africa negra o subsahariana per l’altra, provinents tots del continent africà. Una autentica allau humana que s’ha establert als nostres barris, pobles i ciutats. Una gernació d’idees, creences, cultures, religions, costums, tradicions i valors que res tenen a veure amb els propis de Catalunya i que en molts casos en són clarament oposats.

Els immigrants provinents de la civilització occidental poden tenir majors o menors dificultats d’integració depenent de la seva formació o capacitat, i de la conjuntura social i econòmica del territori determinat del nostre país on decideixin establir-se, però no representen, d’entrada, una amenaça greu per a la nació catalana perquè comparteixen, en un grau molt alt, el mateix sistema de valors i creences que nosaltres. El problema, greu i urgent, són els milions d’immigrants no occidentals que busquen a casa nostre el que no són capaços de trobar a casa seva.

L’impacte que ha tingut aquesta ingent quantitat d’immigrants d’altres civilitzacions en un tant curt període de temps ha estat, d’entrada, enorme, afectant profundament les escoles i els centres de salut, posant sota una gran pressió els serveis i prestacions socials de tota mena i dificultant la cohesió social als carrers i als barris. Aquesta immigració massiva i sobtada ha estat pertorbadora en moltes poblacions del país. Pobles i ciutats d’arreu del territori han vist com riuades d’immigrants els ocupaven barris sencers, arribant a ser majoria en algunes zones, que esdevenen inhabitables per la població autòctona. Alguns pobles i ciutats de Catalunya sostenen, encara avui, percentatges d’immigració superiors al vint, vint-i-cinc, trenta o trenta cinc per cent. L’alteració i perjudici que això ha suposat per la gent d’aquest pobles i ciutats és intolerable.

La immigració massiva dels anys seixanta del segle XX a Catalunya, amb gent provinent de regions pobres de l’estat espanyol, va suposar un repte enorme a nivell social. Gran part d’aquella allau humana s’ha integrat, amb dificultats, a la societat catalana. Ho ha fet en diferents graus, des de l’assumpció plena de la condició nacional catalana fins a la dolorosa, transitòria i irreal condició de doble nacionalitat sentimental. Però també hi ha hagut amplis sectors d’aquella onada migratòria que s’han negat a acceptar la seva condició d’immigrants i han evitat d’integrar-se en el país, sense fer cap esforç per entendre la llengua, la cultura o adaptar els seus usos i costums als nostres. En el pitjor dels casos s’han convertit en colons parasitaris, alienats alguns, enemics altres, de la nació catalana.

Només amb la comprensió de l’enorme tràngol social i el trasbals que va suposar per la nació catalana la immigració dels anys seixanta i les dificultats que va tenir per integrar uns immigrants que compartien la major part de les seves costums, valors, creences i religió podrem imaginar quin pot ser el grau de perillositat l’efecte perniciós de l’arribada i establiment a casa nostre de més d’un milió i mig de persones amb un sistema de valors i creences totalment diferents, quan no obertament contraris als propis de Catalunya. En molts barris i ciutats d’Europa, els ciutadans ja pateixen diàriament les conseqüències del cínicament anomenat per l’esquerra totalitària com “enriquiment cultural”: augment brutal de la inseguretat i la delinqüència, sobretot relacionada amb el tràfic de drogues i delictes sexuals, insostenibilitat i col·lapse del sistema d’atenció i serveis socials, estrès i degradació dels serveis sanitaris i d’educació públics i un empobriment accelerat de la convivència i de les condicions de vida en els barris ocupats per immigrants.

La cultura catalana, feta de costums i creences, de tradicions i valors propis i singulars, està en perill. Els efectes d’aquest xoc de civilitzacions són evidents als nostres carrers i places, a les nostres escoles i hospitals, als nostres barris i ciutats. Resulta evident per tothom. Altra cosa són els interessos polítics associats a un discurs bonista i cínic que, irresponsablement, amaga una realitat palpable que comportarà un greu perill per la nació catalana.

Catalunya necessita les eines per protegir la seva cultura i les seves creences i el conjunt d’una societat prospera i justa que tant ha costat de construir. Catalunya necessita urgentment els instruments d’un Estat per salvaguardar la pàtria. Catalunya ha de procedir responsablement i col·laborar en la protecció de la civilització occidental, i deixar d’actuar com la porta d’entrada a Europa de la llavor de la seva destrucció. Catalunya necessita centrar els seus esforços en la seva gent, els catalans i les catalanes, els nens i les nenes, la gent treballadora, els avis i les avies d’aquest país, i deixar de ser la mamella d’on s’alimenten centenars de milers d’immigrants totalment aliens i contraris als valors de la societat que els acull. Catalunya necessita polítics que protegeixin el país. Gent disposada a dir la veritat i a actuar en conseqüència i valentia per defensar la nació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: