Traïció

Tota la informació que m’arriba, tant de canals oficials com de confidències privades molt pròximes al poder, tota la meva intuïció i tota la lògica, tota l’experiència i tot el coneixement que tinc sobre el catalanisme, sobre l’autonomisme, sobre el processisme i en general sobre el comportament de la classe política dirigent d’aquest país, em fa arribar a una única i molt meditada conclusió, que puc resumir en una paraula: traïció.

En poques hores, els poble de Catalunya patirà una de les traïcions més importants de la seva historia. Segurament, per transcendència global i profunditat de càrrega, la pitjor i més cruenta. Mai, en els mil anys d’història del país, s’haurà traït a tants i tant profundament com en aquesta ocasió i és segur que, en cap cas, s’arribarà a una traïció de similar impacte en el futur. Un dels aspectes més rellevants d’aquesta traïció serà el seu caràcter capciós , que gran part del poble tardarà un temps en descobrir.

D’aquí a poques hores, les màximes institucions representatives catalanes, el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, en mans d’una suposada majoria absoluta independentista, portaran a terme la major deslleialtat possible cap al poble català: fer cas omís de la seva voluntat sobirana, traint el seu mandat i la seva paraula i, fomentant el caos, la indecisió i el martiri,  entregar el país a l’enemic,

Aquesta traïció tindrà com a base el simulacre i l’eufemisme, dos dels elements del col·laboracionisme per evitar o mitigar la ira del poble traït. El primer pas serà, per part del Parlament de Catalunya, simular l’aixecament de la suspensió de la (inexistent) declaració d’independència. La Declaració d’Independència formal doncs, decisió solemne i documentada, no serà enviada a cap cancelleria mundial. La segona part consistirà en la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques, que seran anomenades “constituents”.

Respecte a la primera, la suposada Declaració d’Independència, no s’ordenarà des del Govern ni des del Parlament cap desplegament d’un control del territori per part de les forces de l’ordre públic catalanes. Cap de les ordres ni procediments de control d’estructures nacionals bàsiques serà ordenada per cap responsable polític ni tècnic del Govern de Catalunya. És possible que si es faci veure que s’intenten desplegar i aplicar alguns dels capítols jurídics formals que es contemplen en la Llei de Transitorietat Jurídica, però serà pura gesticulació.

Respecte a la segona, amb l’anunci de convocatòria d’unes eleccions “constituents” endegarà un circ publicitari anomenat “procés constituent”. Serà un procés caòtic  i absurd, perquè cap de les condicions reals que legitimarien i donarien sentit a un procés constituent ( la proclamació formal de la República i el Control del Territori) no es donaran. I no es donaran perquè el Govern de la Generalitat i el Parlament les bloquejaran, via, com hem dit, simulacres, passos en fals i victimisme.

L’escenari que es crearà serà aprofitat pel sobiranisme traïdor per fer-se el màrtir, subratllant una posició de falsa impotència, fer crides a la unitat vàcua i demanar ajuda a les institucions internacionals, esperant el que sempre ha esperat el catalanisme: l’impossible. S’intentarà vendre la idea de que s’està fent alguna cosa quan en realitat s’estarà obrin les portes a l’enemic. L’objectiu real serà una vegada més, frenar la independència de Catalunya i donar temps a l’enemic a rearmar-se i assentar posicions. Aquest cop, definitivament.

Algunes de les proves més evidents de la perfídia política al poble seran la crida a la calma i la resistència pacifica, la crida a la unitat, la condemna de la discrepància a la oficialitat suposadament independentista, l’apel·lació a una figurada resistència congènita del poble català, la demanda d’ajuda a institucions terceres incloses les de l’estat espanyol, el victimisme dels missatges dels polítics catalans, la condemna a la resistència activa i l’intent de frenar al poble en les seves accions de control del territori.

El poble, atordit, trigarà en organitzar-se i respondre. Ho farà, amb fermesa, però haurà de lluitar contra una manipulació interna brutal i el bloqueig emocional que significarà la traïció dels propis representants. La reacció popular, arribat el moment, pot incloure qualsevol mètode de lluita i resistència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: