ENTRE ELS NOSTRES

ENTRE ELS NOSTRES. Exacte. Però no dels nostres. Mai. Mai dels nostres. Ni per un moment. Ni per un segon dels nostres. Perquè, encara que hagin enganyat a molts amb un joc malaltís de camuflatge, per molt que hagin aconseguit fer-se passar per joves d’aquí, de casa nostra, per reeixida que hagi estat la seva estratègia criminal d’ocultació i per molt bé que hagin dissimulat la seva autentica cara davant dels que els creien innocents, no han estat mai, en cap cas ni per res del món, dels nostres.

És un terrible error intentar buscar les raons per les quals un grup de joves angelets es transforma de la nit al dia en una banda d’islamistes radicals. És un error i un despropòsit perquè aquest transit, de suposat noi normal a assassí en sèrie, simplement, no té raons. I no té raons simplement perquè no existeix. Donar voltes i voltes intentant determinar les falles que, suposadament, com a societat hem comes per evitar la seva radicalització és partir d’una idea errònia absoluta: s’han radicalitzat.

Aquesta idea, la de la radicalització, és una simplificació redundant i absurda sobre un fenomen molt més pervers i que entranya dures veritats que molts, encara, semblen poc disposats a admetre. Aquest no eren uns nois catalans normals i, de sobte, gairebé instantàniament, es van convertir en un terrible grup d’assassins conspiradors. Aquest és un pensament erroni. La realitat és molt més simple. Mai han estat un joves catalans. Mai han estat catalans. Mai s’han integrat. Sempre han odiat profundament la societat on vivien, les costums, les creences i els valors de la civilització occidental i han basat la seva vida en aquest odi. I quan han trobat el catalitzador adequat, la guspira que ha encès el foc del seu odi, en forma d’imam, han cremat tot el què han pogut.

Van enganyar als seus veïns, als seus companys, als seus professors perquè, senzillament, no els consideraven els seus veïns ni els seus companys ni els seus professors. Els veien com uns infidels corruptes i pecadors que calia eliminar. Vivien a Ripoll però el seu odi venia de molt lluny. Venia d’una civilització que és l’enemiga d’occident, amb unes creences i uns valors oposats als nostres i dels quals ells abominaven. Els presentaran com a nois normals i se’ns mostrarà la incomprensió i l’estupefacció de la bona gent de Ripoll, que ens confessarà que han estat enganyats durant anys per una colla d’assassins. Aquesta és la greu equivocació de la que són víctimes alguns dels nostres conciutadans: pensar que aquests animals, aquests assassins integristes, aquesta mostra violenta i criminal de la punta de l’iceberg de la civilització islàmica, és una excepció. En absolut. La gent de Ripoll pot ser demà la gent de Manlleu, Salt o El Vendrell.

Perquè els criminals de Ripoll es feien passar per nens normals, simpàtics, agradables, intel·ligents i integrats. I no, no ho eren. No eren res d’això. Eren assassins islamistes, radicals totalitaris i feixistes. I mai, ni per un segon, dels nostres.

I no estaven sols ni eren els únics.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: