El regne d’Àpate

Convertir el moviment independentista català en una demencial i interminable cursa cap al no-res ha requerit una ingent quantitat de recursos publicitaris. La creació d’un engendra polític com el Procés ha estat possible gràcies a la coordinació en el missatge de tota una casta periodística i opinativa intoxicada, que s’ha dedicat intensivament a construir una realitat paral·lela on els processistes eren herois màrtirs i els catalans el poble escollit. Tristament, aquesta campanya de manipulació social ha reeixit i gran prat de l’energia popular, encaminada inicialment cap a la consecució d’un objectiu clar, la independència, i en terminis raonables i assenyats, és a dir amb diligència continuada, ha estat controlada i pervertida i redirigida capa a una grisor de victimisme autonomista d’objectius sempre èpics i llunyans i de resultats tossudament inexistents.

Quan el President menteix en el ple del Parlament dient que no va prometre la independència i ningú el contradiu o el fiscalitza, o quan fa una sèrie de piulades a Twitter més pròpies d’un memorial de greuges autonomista que no d’un líder independentista i el públic ho celebra com si fos el discurs d’un valerós llibertador, es constata la victòria de la mecànica processista i la pèrdua gairebé total dels valors i actituds independentistes que s’originaren el 2009 amb el moviment de les consultes populars sobre la independència. El Procés es basa en la reconstrucció emmascarada dels complexos indentitaris i la por que crema en somort d’una societat ocupada durant segles per un enemic excèntric i violent. Els processistes han aconseguit extingir el foc reviscut a Arenys de Munt i l’han convertit en unes brases on l’autocomplaença moralment superior d’un catalanisme zombi domina la política catalana amb vocació totalitària.

Que a dos mesos pel suposat referèndum el vicepresident Junqueras s’atreveixi a demanar caritat a els catalans per pagar les multes espanyoles pel 9N, en una carta enutjosa i vergonyant per a qualsevol amb un mínim de sentit independentista, i la claca sobiranista del país no sigui capaç de veure’n les contradiccions flagrants o denunciar-ne el to autonomista loser amb el que s’expressa el suposat factòtum del suposat partit suposadament independentista de suposadament tota la vida, és una mostra del nivell de resistència de les muralles mentals que els processistes han construït entre el seu discurs i la realitat. Junqueras i Puigdemont no estan preparats per fer la independència perquè no disposen del valor i la convicció necessàries per fer-la possible. Del què es tracta ara és de veure quan tarda el poble manipulat i enganyat en descobrir la veritat i de quina és la potencia del seu despertar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: