És pitjor

Canviar d’escenari pot servir per despistar al públic i, d’entrada, fer-li pensar que l’obra que està veient és una novetat. Als dos minuts de l’acte publicitari processista d’ahir a Madrid ja es va veure clar que l’obra calcava el mateix guió mediocre que, per capítols de creixent vergonya aliena, ens ofereix un fètid “Procés” moribund. De fet, el missatge va servir tant sols per constatar que el pensament independentista i el processista són, en arrel, oposats. Antònims purs. El discurs del MHP a la capital de l’estat dels espanyols, a quatre mesos del suposat referèndum d’independència a Catalunya, ha servit per constatar que les promeses fetes als votants independentistes, les declaracions i resolucions del Parlament, els fulls de ruta modificats a corre-cuita, les llagrimetes de Junqueras o el “referèndum o referèndum” de Puigdemont valen exactament el mateix que les inversions en rodalies del govern Rajoy: res.

Anar a Madrid a no dir res és jugar amb la paciència de l’independentisme. Però és pitjor. Anar-hi a amenaçar amb un referèndum que a quatre mesos vista no té ni data ni pregunta ni campanya ni òrgan regulador ni observadors internacionals ni urnes, no té massa credibilitat. Però és pitjor. Anar a Cal Podemos  a dir que el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya depèn de si el president dels espanyols decideix dialogar és pixar-se a la cara dels votants independentistes i dir-los que plou Fanta de llimona. A casa meva d’això en diem traïció. Però és pitjor. Tornar a Catalunya a vendre’ns que el discurs era un ultimàtum a Rajoy, que els processistes són demòcrates seriosos, que estem preparats per fer un referèndum i que si no ens deixen farem una DUI, és de cretins insensats incapaços d’entendre de què va això de l’autodeterminació.

Preparar l’escenari per el no-referèndum és la principal ocupació propagandística del processisme en aquest final de temporada. És vital entendre que el processisme no correspon en exclusiva a els actors polítics catalans. Els seus homòlegs castellans han entès la capacitat del “Procés” per mantenir anestesiada la causa independentista catalana i han acceptat amb entusiasme el seu paper intercanviable de drac/cavaller per dilatar al màxim la comèdia. Una quartada infinita per a dos bàndols complementaris de polítics d’una grisor similar. No quedaran gaires opcions a la vista un cop el referèndum s’esvaeix rere les excuses dels processistes. Només podrem combatre’ls a tots nivells perquè no pugui perpetuar la seva inútil propaganda loser.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: