Publicitat enganyosa

Hi ha gent amb molt bona fe que procura fer-nos entendre a tots plegats que la batalla pel referèndum a Catalunya té lloc entre els sectors autonomistes del PDeCat recolzats pel poder empresarial, financer i polític espanyolista que intenten fer impossible o inútil el referèndum, per una banda, i els jovenets catalanistes convergents que fan pinya amb els bons nos i noies de ERC en una defensa aferrissada de l’autodeterminació catalana i per posar les urnes, per l’altre. L’aparell publicitari processista funciona en pilot automàtic en les ments de grans pensadors nostrats. Però no deixa de ser publicitat enganyosa.

Està clar que una pel·lícula de bons i dolents és més entretinguda que una pel·lícula de cínics i covards. Intentar distingir els processistes entre bons i dolents, entre col·laboracionistes i patriotes, resulta un exercici de preparació per al post No-referèndum i amaga una estratègia de combat per les següents eleccions autonòmiques catalanes. Les batalles internes dels processistes són sempre una excusa perfecte per avalar renuncies polítiques que emparen una falta de determinació injustificable. Se’ns intenta fer oblidar que aquesta gent es dedica exclusivament a ordir intrigues del politiquejar menor, que és com ells entenen el simulacre de poder a Catalunya.

Autodeterminació, independència, referèndum. Se’n foten. Cap d’aquests conceptes és pres seriosament ni se n’explora les possibilitats en cap cas. Al contrari. S’ofega la opinió publica amb eufemismes que serviran d’excusa més endavant. Confondre el personal amb eufemismes ha estat i continua essent una de les principals tasques dels equips de propaganda processistes. No hi haurà referèndum i això serà inexcusable. La responsabilitat d’aquest fracàs haurà de ser assumida per tots els actors que conformen l’actual poder sobiranista. Els processistes faran tot el possible per desvincular-se de l’estafa publicitària. Els ha de resultar impossible i hem de fer que aquesta sigui la seva fi política.

Les entitats dites independentistes creuen que el poble seguirà les seves directrius. Se n’erren. Cada vegada resultarà més difícil fer empassar les rodes de moli autonomistes processistes a una societat asfixiada per una crisi criminal i cansada i farta d’una casta política corrupte, mentidera i inútil. El setembre vinent és un topall. Quan la idea de la llibertat arrela, no és possible desterrar-la de la ment. Els sobiranistes al Parlament, sense excepció, hauran de pagar cara la seva traïció i la seva falta de valors i compromís. Vendre Catalunya, els seus drets i la seva dignitat a canvi d’unes quantes monedes d’or serà la seva perdició. Treballarem perquè així sigui.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: