Emmanuel

El nou president de França és un xicot de la meva edat.  La gent diu que és jove, carismàtic, valent i que està molt ben preparat. A més, és ric. Que això últim sigui vist més com una virtut que com una tara per part de l’electorat francès resulta molt bonic. De fet, un home que ha estat ministre d’economia socialista en un dels governs més inestables i inútils en la França de les dues ultimes dècades demostra ser valent per presentar-se davant dels seus com a renovador. De fet el seu carisma ha de ser sideral si, com a estudiant brillant de l’escola funcionarial jacobina per excel·lència decideix congelar el seu servei a la pàtria i treballar en la sempre digne i bondadosa industria bancaria de la ma dels virtuosos Rothschild, que com tots sabem són animes caritatives al servei del poble. S’ha d’estar molt segur d’un mateix i tenir uns padrins molt generosos per vendre tot això com la millor preparació per liderar un país construït des de Paris, cavalcar sobre els cadàvers dels grans partits francesos i acusar de retardats mentals a el terç dels teus conciutadans que no et veuen com si fossis l’arcàngel salvador.

La caiguda lliure del món occidental continua imparable. Ens hem pensat que fabricant golems de paper pallasso derrotarem els dimonis que portem alimentant durant dècades. I sabeu què? Que no.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: