GAMBUTZINS

Les estrafolàries contorsions discursives dels imaginatius líders sobiranistes, encaminades sense excepció a vendre’s com a figures responsables i qualificades, integrants d’organitzacions polítiques democràtiques serioses i patriòtiques, són molt útils. De riure, en contrast amb la realitat. Però útils.  Serveixen, sobretot, per confondre al personal, ja de per si despistat de mena, i poder colar, a través del marejament general, consultes participatives de can pixa com a referèndums o eleccions autonòmiques espanyoles com a comicis plebiscitaris històrics. Jugant amb foc i cremant credibilitat pel món a base d’inintel·ligibles contradiccions i fulls de ruta reformulats a mig partit, els savis prohoms de la llibertat i la democràcia es preparen per burlar-se de natros per enèsima vegada.

La falòrnia, en aquesta ocasió, serà explicar-nos que el seu compromís electoral consistia bàsicament en preparar, convocar i celebrar un referèndum. I punt. I fins aquí. S’intentarà fer comprendre al poble, morrut i ximplet, que posar-nos les urnes de metacrilat o paper de fumar al davant era el sostre de la seva promesa. El límit on podien i havien d’arribar, subjectes patriòticament al seu mandat democràtic del bla bla bla i ara et canvio el mandat democràtic per una castanya que sé que te la menges igual, que era organitzar una consulta perquè poguéssim fer una cua quilomètrica i plorar d’il·lusió com ximplets amb el SI a la mà i l’estelada a l’esquena. És aquí on els suprems líders espirituals del procés cap a la independència i més enllà pensen que la nostre capacitat per detectar un déjà vu és nul·la i que ens empassarem la finta autonomista d’espanyols passius altre volta. Que, arribat el moment, en tindrem prou en tornar a casa amb els pantalons fins els genolls i mamant-nos el dit, consolats per TV3 i els tertulians a sou que ens diran que hem desobeït i hem guanyat i ja som independents i Espanya dolentota i el món ens mira.

El que alguns comencen a sospitar, i a denunciar previsorament, es pot veure molt clar per tots d’aquí a pocs mesos, quan des de la Generalitat i des de tutiquanti opinador es vengui com a finalitat ultima el referèndum, o en el seu més que provable defecte, el miratge d’una enquesta d’opinió, i des de l’ independentisme oficial es compri alegrement la versió oficial d’objectiu complert i ara a negociar amb Espanya. S’intentarà per tots els mitjans desvirtuar el referèndum i destruir el seu mandat vinculant. Es pretén que aquesta sigui la porta d’entrada a una nova fase post-Procés, que doni temps a l’autonomisme espanyolista a Catalunya i l’espanyolisme espanyolista a Espanya per reconfigurar-se. El poder polític, a pesar de no ser capaç de modificar la historia, pot, amb les seves actuacions crear una il·lusió, una aparença força aconseguida de que posseeix aquesta capacitat. Té mitjans i instruments per fer-ho.

Aconseguirem els catalans reaccionar davant de l’imminent i enèsima presa de pel? Podrem fer front a la instrumentalització de la que la nostra voluntat col·lectiva? És la independència la nostra voluntat col·lectiva? Serem capaços de dominar la situació, sobreposar-nos al caos construït per aniquilar la credibilitat independentista i imposar el nostre anhel? Entendrem a temps que depèn de nosaltres, com sempre? Hem estat capaços de fer quelcom d’això fins ara? En serem capaços arribat el moment?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: